Un dia complet a Caseres

Caseres és un petit poble de la Terra Alta de gairebé 300 habitants que està situat a la vora del riu Algars, frontera natural entre Catalunya i Aragó. Des de fa 8 anys celebra la Fira del Tocino, un dia en el qual els visitants omplen els seus estrets carrers i es poden degustar tot tipus de productes derivats del porc. Hi passarem tot el dia així que marxem de casa amb les piles carregades!

Com que avui sortim d'Horta de Sant Joan, per arribar-hi, ho fem a través de la pista que recorre el curs del riu des d’Arenys de Lledó fins al Passeig de la Font de Caseres, passant per Almudèfer, on podem trobar les restes d’un castell templer i l’església de Santa Anna, avui en dia fora de culte. No ens aturem perquè hem d’estar puntuals a la 6a Trobada de Jotes i fem una mica tard de l’hora acordada.

Un cop aparcat el cotxe i arribats a la plaça del poble, ens trobem que està plena com un ou. De bon matí s’ha realitzat la 5a Caminada Comarcal de la Lliga contra el Càncer i ens informen que hi ha participat més de 300 persones que, a hores d’ara, envaeixen el poble. Com podem, travessem la plaça entre la gent per arribar al Casal on ens hem de canviar per a ballar. Mentrestant, ja se senten les galejades ensordidores dels trabucaires que omplen de pólvora els carrers.

Una volta abillats tornem a la plaça. Som 5 grups de jotes: Horta de Sant Joan, Benifallet, Sant Jaume d’Enveja, Vilalba dels Arcs i Caseres. Resulta que des d’Horta només en són tres i m’agafen per donar-los un cop de mà. I tant! Per això hem vingut, no? Per a fer gresca i passar-ho bé! Un cop ballades les jotes per separat ens animem a fer-ne una de conjunta. No i cabem però la ballem igual procurant no calcigar-nos.

Durant aquesta estona s’ha aixecat el garbí però, a ple migdia i després d’haver saltat i puntejat fa calor, així que s’agraeix un vinet fresquet acompanyat d’una tapeta. De què? Doncs és evident, no? A la mateixa plaça hi ha una bona foguera on, des de les 5 del matí segons ens expliquen, han estat rostint un porc de 80kg. I s’ha de dir que ha quedat boníssim!

Això ens fa obrir la gana i ens anem a canviar ràpidament per anar a dinar. Al costat de l’església, hi ha uns quants pins que fan una bona ombra i, tot i el ventet, és un lloc agradable per fer un àpat popular. Ens assentem a la taula i, casualment, al costat nostre hi tenim una família de Tortosa, amb els quals fem bones migues. El pare però, ens remarca que ell és nascut a Roquetes, que estan prop però que són ciutat independent des del 14 d’abril de 1850. Comencem bé!

Entre plat i plat parlem de La Passió de Vilalba i del Grup de Teatre Pirindola. Es veu que al juny són les festes al barri 13 de gener (o Grup del Temple, ens això no ens posarem) i volen portar una obra de teatre. L’any passat van fer cine i ens diuen que va ser un èxit però nosaltres insistim en que cal fer teatre i apostar pels grups del territori, així que fem tractes. En estes un d’ells es treu una targeta i ens diu que ells també tenen un grup: La Tuna Folk. I ja l’hem feta! Quan arriben els cafès aprofito que passa la regidora de festes de Caseres per demanar-li una guitarra i, en 10 minuts, la tenim allí. “Au! Entona’n alguna que nosaltres farem de rondalla”. I així, entre jotes i ranxeres, fem amistat amb aquesta bona gent que, tot i que ens diuen que han gravat un CD no en porten cap al damunt per poder-lo comprar. Cap problema! Ens donem els contactes per aconseguir-lo i estic segur que, d'aquí no molt temps, col·laborarem d’una forma o altra.

Veient que des de l’organització han plegat totes les taules decidim desfer la paradeta, ens despedim dels tortosins (i roquetenc) i ens dirigim cap al riu per fer baixar el dinar després d’una llarga sobretaula. Un cop estirades les cames fem una volta pel mercat d’artesania i entrem a visitar el molí d’oli i l’antic Ajuntament, on es projecta un documental sobre el jaciment arqueològic de la Gessera, restaurat des de fa poc temps.

Després d’haver carregat amb vianda de cal Moreno, la carnisseria del poble, s’està fent tard i vol ploure, així que decidim que per avui ja n’hi ha prou. Mentre sortim del poble però, ens repensem i, abans de tornar cap a casa, enfilem camí amunt seguint els indicadors que ens portent al jaciment que ens ha cridat l’atenció.

Les vistes des de l’emplaçament iber són espectaculars. Per una banda veiem els Ports, per on baixa la garbinada damunt de Montsagre i els últims rajos de Sol il·luminen les Roques de Benet. Per l’altra un cortina fina de pluja cau darrera de la vall del riu Algars, on s’entreveuen els llamps de la tempesta que s’acosta. No hi ha millor manera d’acabar el dia que respirant aire pur envoltat de natura.

Satisfets, havent ballat, menjat i cantat, marxem de Caseres amb un excel·lent record i un paisatge meravellós gravat a la retina. De ben segur que l’any vinent tornarem per gaudir del poble, del tocino i de totes estes petites històries que sorgeixen cada vegada que sortim de casa!