,
31/12/2012
Coses de la vida

10 consells bàsics per a que Gregori no tinga ressaca el primer dia de l'any

Tal com vam explicar-vos fa uns dies, la blocaire més trendi de Surtdecasa.cat i un servidor hem estat  aprofitant les festes de Nadal per a demanar consells contra la ressaca. Aquí teniu la primera llista provisional, esperem poder-la ampliar amb els vostres suggeriments i propostes!

1. L'actitud. El més important quan sortim de festa és l’actitud i la bona companyia, l’objectiu principal és xalar, compartir bons moments amb els amics... sempre va bé no oblidar-ho.

2. La panxa plena. Abans de rondar és bo tenir el cos preparat i haver menjat bé, alguns ens han proposat menjar ametlles abans de sortir, i la secció més amant dels medicaments proposa començar la nit amb un ibuprofè i un protector estomacal.

3. Un euro més avui, menys maldecap demà. Una cosa que tots hem anat aprenent al llarg del temps és que la qualitat del que bevem està molt relacionat amb la ressaca que tindrem l’endemà. Entre el Don Simon (prohibidíssim, per cert) i el vi més car del Priorat, o entre el Larios i la ginebra Old Raj hi ha tota una gamma per a triar i remenar. L’altra regla d’or és no mesclar i evitar excessos amb els licors dolços, fer xarrups pot ser letal.

4. Beure aigua no fa mal a ningú. També hem rebut alguns missatges que ens recorden que durant la nit podem anar bevent aigua o altres begudes no alcohòliques, i també anar menjant.

5. Una retirada a temps és una victòria. Sovint el darrer gintònic, aquell que no s’acaba mai i que de vegades arriba fins al cotxe, és l’estocada final. Va bé saber quan n’hi ha prou.

6. Abans d’anar a dormir... Molta gent té una autèntica corada contra la ressaca abans d’anar-se'n a dormir. Menjar i beure aigua són els consells més habituals, si portem moltes hores rondant tindrem l’estómac completament buit, dormirem millor i ens despertarem més recuperats. Una altra opció complementària és l’ibuprofè d’abans d’anar a dormir. I finalment, un remei que ja ve d’antic, com diu el refrany: cosa dolenta, fora del ventre (en oriental rima una mica més).

7. Esmorzar i dinar. Després d'una bona dutxa, amb uns quants canvis de temperatura, n’hi ha que comencen el dia D amb una dosis de primperan, Cocacola o ibuprofè. Després hi ha dos sectors, els que opten per la dieta depurativa i els que necessiten saciar-se de greixos. Podem optar pels sucs – sobretot de tomàquet, pinya o taronja – les sopes de frígola, les infusions de te de roca i marialluïsa o els brous, als Alps italians, després de grans celebracions acaben amb un bon"Brodo di Gallina" ben calent. Però també estan les pizzes, la pasta, les patates fregides o l’arròs a la cubana.

I anar bevent aigua, clar... també podeu provar el Vichy, ens han dit que és “mano de santo”.

8. N’hi ha que se’n van a córrer... Un jove gallec ens ha explicat un mètode particular, les “sudoracions”, que consisteix en dormir ben abrigat, amb xandall i mantes. Altres se’n van a córrer, com una jove austríaca que quan es desperta corre una hora i mitja, encara que siga el mes d’agost. No podem certificar l’efectivitat d’aquests mètodes, però sí que podem dir que fan molta mandra...

9. Ressacosos medicalitzats. Hem vist que hi ha molta gent que es pren medicaments per a combatre la ressaca, abans, durant i després. El més utilitzat és l'ibuprofè, tot i així... cal que donem noms i cognoms, el millor aliat és i serà sempre l'Espidifen.

10. Tornem a començar? Però com dèiem al principi, la part més important de tot és l'actitud, tant per a la festa com per a combatre la ressaca. Així que la millor opció és quedar per a fer el vermut el dia 1 a migida i començar en bon peu l'any 2013!

Més informació Com podem evitar la ressaca? | Diari de Girona

Amb la col·laboració de: Roser, Susanna, Paul, Lluís, Gemma, Sofia, Núria, Francesc, Maria, Jordi, João, Roger, Lorién, Cèsar, Marta, Álvaro, Neus, Enric, Dan, Nel·la, Mònica o Lourdes.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.