,
20/03/2014
Coses de la vida

Busquem els 10 millors llocs on fer #LoVermut a les Terres de l'Ebre

Envia'ns les teues propostes amb imatges, recomanacions, curiositats, preus (!)... entre els participants Surtdecasa sortejarà 3 vermuts per a dues persones.

Participa a través del perfil facebook de Surtdecasa, o a twitter i a instagram mitjançant el hashtag #LoVermut. Què, ens hi ajudes?

 

Amb la meua veïna blocaire Núria Barberà i l’equip Surtdecasa Terres de l’Ebre ens hem proposat un repte: trobar els 10 millors llocs on fer el vermut al nostre territori.

És diumenge, fa un un sol que convida a sortir de casa i - per què negar-ho - no tenim massa ressaca, la suficient per a constatar que som jóvens i rondem, però insuficient per a traure’ns els ànims d’anar a fer el vermut. No en tenim cap dubte, avui és el dia indicat per a començar la nostra recerca.

Abans de sortir llegeixo a twitter que aquesta setmana, l’escriptora Maya Kroth ha publicat al Whashintong Post un article sobre el renaixement del vermut al nostre país, afirma que “Catalunya és llar d’una llarga tradició d’elaboradors de vermut”. Això ens acaba de traure la son de les orelles, fa il·lusió que es parle d’una tradició tan nostrada com fer el vermut, però tinc dubtes sobre si a les Terres de l'Ebre el vermut també viu un renaixement, o si no s'ha mort mai… hi pensarem.

Comencem riu amunt, i anem a Benifallet. Al vermut li diuen sec i encara conserven una embotelladora de sifons, abans n’hi havia a quasi cada poble, però poc a poc s’han anat perdent… Durant les properes setmanes seguirem, recorrerem el territori amunt i avall, i necessitem la vostra ajuda.

Us proposem que ens envieu propostes, amb imatges, recomanacions, curiositats, preus (molt important).... entre els participants Surtdecasa sortejarà 3 vermuts per a dues persones.

Podeu participar-hi penjant les vostres imatges i recomanacions al perfil facebook de Surtdecasa, o a twitter i a instagram mitjançant el hashtag #LoVermut. Què, ens hi ajudeu?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

20/03/2011
Els darrers anys he tingut un costum compartit amb un bon amic, cada dijous anàvem religiosament a fer el nostre gotet de ratafia al Terra (Sants), d'un temps ençà hem anat perdent aquest hàbit que sempre recordaré d'una manera molt especial i que, segurament, ha estat un dels motius que m'ha fet créixer l'afició per la ratafia. El cuquet de la ratafia, però, em va picar uns anys abans. Em sembla que em vaig fer devot de la Ratafia Russet l'any 2001 o 2002, a les Festes del Tura (Olot - la Garrotxa), alguns aborígens garrotxins escridassaven pixapins que se la bevien amb cola, i els més ortodoxos s'oposaven fins i tot a que ens hi poséssem gel. A partir d'allà he anat descobrint altres ratafies, totes elles artesanals, però unes produïdes de manera professional i altres de casolanes.
09/03/2011
Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.
03/03/2011
Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada.