,
20/03/2014
Coses de la vida

Busquem els 10 millors llocs on fer #LoVermut a les Terres de l'Ebre

Envia'ns les teues propostes amb imatges, recomanacions, curiositats, preus (!)... entre els participants Surtdecasa sortejarà 3 vermuts per a dues persones.

Participa a través del perfil facebook de Surtdecasa, o a twitter i a instagram mitjançant el hashtag #LoVermut. Què, ens hi ajudes?

 

Amb la meua veïna blocaire Núria Barberà i l’equip Surtdecasa Terres de l’Ebre ens hem proposat un repte: trobar els 10 millors llocs on fer el vermut al nostre territori.

És diumenge, fa un un sol que convida a sortir de casa i - per què negar-ho - no tenim massa ressaca, la suficient per a constatar que som jóvens i rondem, però insuficient per a traure’ns els ànims d’anar a fer el vermut. No en tenim cap dubte, avui és el dia indicat per a començar la nostra recerca.

Abans de sortir llegeixo a twitter que aquesta setmana, l’escriptora Maya Kroth ha publicat al Whashintong Post un article sobre el renaixement del vermut al nostre país, afirma que “Catalunya és llar d’una llarga tradició d’elaboradors de vermut”. Això ens acaba de traure la son de les orelles, fa il·lusió que es parle d’una tradició tan nostrada com fer el vermut, però tinc dubtes sobre si a les Terres de l'Ebre el vermut també viu un renaixement, o si no s'ha mort mai… hi pensarem.

Comencem riu amunt, i anem a Benifallet. Al vermut li diuen sec i encara conserven una embotelladora de sifons, abans n’hi havia a quasi cada poble, però poc a poc s’han anat perdent… Durant les properes setmanes seguirem, recorrerem el territori amunt i avall, i necessitem la vostra ajuda.

Us proposem que ens envieu propostes, amb imatges, recomanacions, curiositats, preus (molt important).... entre els participants Surtdecasa sortejarà 3 vermuts per a dues persones.

Podeu participar-hi penjant les vostres imatges i recomanacions al perfil facebook de Surtdecasa, o a twitter i a instagram mitjançant el hashtag #LoVermut. Què, ens hi ajudeu?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.