Cabòries aborígens
,
27/02/2014
Coses de la vida

Can Vies és del barri (de Sants), i de més enllà (també de les Terres de l'Ebre)

Segurament molts de vosaltres heu sentit parlar de Can Vies, una de les cases okupades amb més recorregut del nostre país. El mes de maig es compliran 17 anys d’aquest centre social situat al barri de Sants, però durant les properes setmanes haurem de lluitar per a que segueixi per molts anys més.

Crec que va ser l’any 2002 el primer cop que vaig estar a Can Vies. Eren els darrers anys del regnat de Jordi Pujol, estàvem en plena lluita contra el Pla Hidrològic i una bona colla d’ebrencs vam pujar a Barcelona per a participar d'una manifestació convocada per a demanar la dimissió del conseller de medi ambient Felip Puig. En acabar la faena, Juli, Lourdes i Tedi (companys de Maulets de Barcelona) ens van portar a Sants, vam dinar a l’Arran (avui Terra d’Escudella), ens van ensenyar el Casal Independentista (llavors al Carrer Demòstenes) i, finalment, ens van dur a Can Vies, ja feia 5 anys que havia estat okupat.

No vaig tornar-hi fins uns quants anys més tard, era l’any 2008 i les Terres de l’Ebre tornàvem a estar en peu de guerra, el Tripartit havia oblidat les promeses electorals i recuperava vells transvasaments. Els jóvens que durant anys havíem estat mobilitzant els instituts del territori ens vam reorganitzar per a aprofitar el temps mentre acabàvem els nostres estudis a Barcelona, tot prenent ell relleu de la lluita a la capital, com altres companys nostres havien fet durant anys. No va ser gens fàcil teixir noves complicitats a l’àrea metropolitana, les ‘esquerres oficials’ ens giraven l’esquena, l’opinió pública estava convençuda que el transvasament era necessari i, sincerament, semblava impossible tornar a construir el moviment que havia estat capaç de fer front als transvasaments del PP. Però ens en vam sortir, i això va ser possible gràcies al suport rebut per tot aquest teixit popular no institucionalitzat que existeix a Barcelona, un teixit que massa sovint és invisibilitzat, silenciat i criminalitzat. Can Vies ha estat una peça fonamental en tot aquest teixit que ha fet possible, entre moltes altres coses, fer sentir la veu del nostre territori.

Des del 2008 Can Vies ha estat - i ha de seguir sent - el campament base de la lluita de Jóvens de les Terres de l’Ebre. Allà s’hi han fet assemblees, pancartes, xerrades o tallers de jotes. S’hi han menjat baldanes, borraines, begut vi de la Terra Alta o aiguardent. S'ha parlat d’aigua, de transvasaments i embassaments, de massificació eòlica, de nuclears, del Projecte Castor, de territori i de futur...

De tant en tant convé recordar què ha significat Can Vies i fer-ho saber a qui no ho sàpiga. Sobretot ara, que l'amenaça del desallotjament s'ha fet una realitat imminent i cal donar-li el suport necessari per a fer a fer front a TMB i a l’Ajuntament de Barcelona.

Can Vies no es toca, perquè és del barri, però també perquè és de les Terres de l’Ebre. El dimarts 4 de març, encerclem el Districte!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més