,
31/03/2011
Coses de la vida

Els símbols de Franco.

Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.

Gràcies al treball iniciat pel Casal Popular Panxampla - i continuat per la Comissió - a les Terres de l’Ebre, i especialment a Tortosa, s’ha reobert el debat sobre la presència d’aquests símbols. Em sap greu, però, que alguns polítics hagin estat absolutament refractaris a les argumentacions fetes per una part important de la societat civil ebrenca i catalana, i és realment una llàstima que la resposta hagi estat l’agressivitat i la demagògia, amb l’únic objectiu de desacreditar, en enlloc d’afrontar el debat intel·lectual d’una manera democràtica i serena.

Jo sóc dels que pensa que els símbols i monuments franquistes han de ser apartats de l’espai públic, s’han de museitzar i explicar, però descontextualitzats, cal eliminar el valor simbòlic per al que van ser construïts. I, la veritat és que després de reflexionar-hi i intentar escoltar els arguments contraris, em sembla que encara n’estic més convençut.

El manteniment del monument franquista més gran dels  Països Catalans al mig del riu Ebre no ha servit per a fer memòria històrica, només cal vore com molta gent jove del territori no és conscient del que va representar la dictadura franquista. O un altre exemple més clar, algú em pot explicar per què la portada de l’agenda del CEIP Cinta Curto de Tortosa és justament el monument franquista?

El manteniment d’aquest símbols serveix per a legitimar i continuar exaltant el règim que els va erigir, i cap govern o societat democràtica ho hauria d’acceptar. És moment de la valentia polítca i la responsabilitat, cal fer memòria històrica i reparar les víctimes de la dictadura, la presència prepotent dels símbols franquistes no ens pot continuar increpant impunement ni un dia més.

vore vídeo

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

20/03/2011
Els darrers anys he tingut un costum compartit amb un bon amic, cada dijous anàvem religiosament a fer el nostre gotet de ratafia al Terra (Sants), d'un temps ençà hem anat perdent aquest hàbit que sempre recordaré d'una manera molt especial i que, segurament, ha estat un dels motius que m'ha fet créixer l'afició per la ratafia. El cuquet de la ratafia, però, em va picar uns anys abans. Em sembla que em vaig fer devot de la Ratafia Russet l'any 2001 o 2002, a les Festes del Tura (Olot - la Garrotxa), alguns aborígens garrotxins escridassaven pixapins que se la bevien amb cola, i els més ortodoxos s'oposaven fins i tot a que ens hi poséssem gel. A partir d'allà he anat descobrint altres ratafies, totes elles artesanals, però unes produïdes de manera professional i altres de casolanes.
09/03/2011
Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.
03/03/2011
Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada.