Cabòries aborígens
,
31/03/2011
Coses de la vida

Els símbols de Franco.

Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.

Gràcies al treball iniciat pel Casal Popular Panxampla - i continuat per la Comissió - a les Terres de l’Ebre, i especialment a Tortosa, s’ha reobert el debat sobre la presència d’aquests símbols. Em sap greu, però, que alguns polítics hagin estat absolutament refractaris a les argumentacions fetes per una part important de la societat civil ebrenca i catalana, i és realment una llàstima que la resposta hagi estat l’agressivitat i la demagògia, amb l’únic objectiu de desacreditar, en enlloc d’afrontar el debat intel·lectual d’una manera democràtica i serena.

Jo sóc dels que pensa que els símbols i monuments franquistes han de ser apartats de l’espai públic, s’han de museitzar i explicar, però descontextualitzats, cal eliminar el valor simbòlic per al que van ser construïts. I, la veritat és que després de reflexionar-hi i intentar escoltar els arguments contraris, em sembla que encara n’estic més convençut.

El manteniment del monument franquista més gran dels  Països Catalans al mig del riu Ebre no ha servit per a fer memòria històrica, només cal vore com molta gent jove del territori no és conscient del que va representar la dictadura franquista. O un altre exemple més clar, algú em pot explicar per què la portada de l’agenda del CEIP Cinta Curto de Tortosa és justament el monument franquista?

El manteniment d’aquest símbols serveix per a legitimar i continuar exaltant el règim que els va erigir, i cap govern o societat democràtica ho hauria d’acceptar. És moment de la valentia polítca i la responsabilitat, cal fer memòria històrica i reparar les víctimes de la dictadura, la presència prepotent dels símbols franquistes no ens pot continuar increpant impunement ni un dia més.

vore vídeo

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més