Cabòries aborígens
,
09/03/2011
Coses de la vida

Hem passat un altre 8 de Març, i ja en portem un centenar...

Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.

Aquestes veus deuen sentir-se còmodes amb la meitat de la població vivint oprimida. Digueu-me exagerat si voleu, però nàixer dona, encara avui, no és cap sort. I ja no parlo del tercer món, aquí, a casa nostra, el masclisme no és una cosa del passat, ser dona significa, per posar alguns exemples ràpids: la invisibilització, cobrar un 30% menys que els homes, que una de cada quatre dones haja estat maltractada durant el darrer any o que sobre elles recaigue tot el pes de la cura i assistència a familiars. Algú em podrà dir que s’ha avançat, i és cert, només faltaria, però dubto que haguem arribat allà a on hauríem d’haver arribat fa anys, per a que us feu una idea de la velocitat a la que avança la nostra societat, cada any la participació dels homes en les tasques de la llar augmenta en un minut.

Per tant, cal encara molta lluita i el homes no podem ser simples espectadors, som una part del problema i cal que l'assumim. Això no vol dir, de cap de les maneres, utilitzar les dones de manera paternalista i grollera com a la llotja del Camp Nou... Vol dir donar suport a la seua lluita d’alliberament i repensar la nostra masculinitat.

Res més per avui, vos deixo amb una cançoneta.
Ànims i seguiu el camí encetat ja fa cent anys!

Mirna Vilasís canta Divisa, de Maria Mercè Marçal

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més