Jo també vull apostatar

Ja fa anys que em ronda pel cap la idea d’apostatar. He estat batejat, he pres la comunió, em vaig confirmar i durant uns quants anys – massa – vaig anar a un col·legi de capellans. Per tant, sóc plenament coneixedor de la doctrina de l’Església Catòlica i puc assegurar, sense cap mena de dubte, que no hi crec. No només no crec en cap déu si no que fins i tot crec que estic en contra de tot allò relacionat amb l’Església catòlica, tant per la seua moral com la seua manera d’actuar de la institució.

El desembre passat, aprofitant les vacances de Nadal que passava a Roquetes, vaig anar a parlar amb el Rector de la meua Parròquia. No tenia massa ganes de perdre el temps, així que li vaig dir que volia apostatar i que em facilités la partida de baptisme per a agilitzar els tràmits. Em va dir que no podia facilitar-me’n cap còpia ja que “és un document confidencial” i que millor anés a parlar-ho al Bisbat... L’endemà vaig anar-hi i vaig parlar amb el Secretari General, Francisco García, ell no se’n recordava, però havia estat professor meu de religió, jo tampoc vaig trobar oportú recordar-li. En fi, em va dir que ja em podia sentir fora de l’Església i després d’insistir-hi, em va dir que si volia apostatar que fes una carta formal i que ja em respondrien, que això ho havien agilitzat molt.

Així van quedar les coses, he anat pensant en la carta que els volia escriure i han passat els mesos. L’altre dia vaig llegir a la premsa local que un jove de Tortosa havia sol·licitat apostatar i li havien posat traves, potser és el moment que ens hi posem de manera seriosa. A vore si en els propers dies redacto una carta i els l’envio!