Cabòries aborígens
,
26/06/2011
Coses de la vida

Jo també vull apostatar

Ja fa anys que em ronda pel cap la idea d’apostatar. He estat batejat, he pres la comunió, em vaig confirmar i durant uns quants anys – massa – vaig anar a un col·legi de capellans. Per tant, sóc plenament coneixedor de la doctrina de l’Església Catòlica i puc assegurar, sense cap mena de dubte, que no hi crec. No només no crec en cap déu si no que fins i tot crec que estic en contra de tot allò relacionat amb l’Església catòlica, tant per la seua moral com la seua manera d’actuar de la institució.

El desembre passat, aprofitant les vacances de Nadal que passava a Roquetes, vaig anar a parlar amb el Rector de la meua Parròquia. No tenia massa ganes de perdre el temps, així que li vaig dir que volia apostatar i que em facilités la partida de baptisme per a agilitzar els tràmits. Em va dir que no podia facilitar-me’n cap còpia ja que “és un document confidencial” i que millor anés a parlar-ho al Bisbat... L’endemà vaig anar-hi i vaig parlar amb el Secretari General, Francisco García, ell no se’n recordava, però havia estat professor meu de religió, jo tampoc vaig trobar oportú recordar-li. En fi, em va dir que ja em podia sentir fora de l’Església i després d’insistir-hi, em va dir que si volia apostatar que fes una carta formal i que ja em respondrien, que això ho havien agilitzat molt.

Així van quedar les coses, he anat pensant en la carta que els volia escriure i han passat els mesos. L’altre dia vaig llegir a la premsa local que un jove de Tortosa havia sol·licitat apostatar i li havien posat traves, potser és el moment que ens hi posem de manera seriosa. A vore si en els propers dies redacto una carta i els l’envio!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més