,
26/06/2011
Coses de la vida

Jo també vull apostatar

Ja fa anys que em ronda pel cap la idea d’apostatar. He estat batejat, he pres la comunió, em vaig confirmar i durant uns quants anys – massa – vaig anar a un col·legi de capellans. Per tant, sóc plenament coneixedor de la doctrina de l’Església Catòlica i puc assegurar, sense cap mena de dubte, que no hi crec. No només no crec en cap déu si no que fins i tot crec que estic en contra de tot allò relacionat amb l’Església catòlica, tant per la seua moral com la seua manera d’actuar de la institució.

El desembre passat, aprofitant les vacances de Nadal que passava a Roquetes, vaig anar a parlar amb el Rector de la meua Parròquia. No tenia massa ganes de perdre el temps, així que li vaig dir que volia apostatar i que em facilités la partida de baptisme per a agilitzar els tràmits. Em va dir que no podia facilitar-me’n cap còpia ja que “és un document confidencial” i que millor anés a parlar-ho al Bisbat... L’endemà vaig anar-hi i vaig parlar amb el Secretari General, Francisco García, ell no se’n recordava, però havia estat professor meu de religió, jo tampoc vaig trobar oportú recordar-li. En fi, em va dir que ja em podia sentir fora de l’Església i després d’insistir-hi, em va dir que si volia apostatar que fes una carta formal i que ja em respondrien, que això ho havien agilitzat molt.

Així van quedar les coses, he anat pensant en la carta que els volia escriure i han passat els mesos. L’altre dia vaig llegir a la premsa local que un jove de Tortosa havia sol·licitat apostatar i li havien posat traves, potser és el moment que ens hi posem de manera seriosa. A vore si en els propers dies redacto una carta i els l’envio!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

20/03/2011
Els darrers anys he tingut un costum compartit amb un bon amic, cada dijous anàvem religiosament a fer el nostre gotet de ratafia al Terra (Sants), d'un temps ençà hem anat perdent aquest hàbit que sempre recordaré d'una manera molt especial i que, segurament, ha estat un dels motius que m'ha fet créixer l'afició per la ratafia. El cuquet de la ratafia, però, em va picar uns anys abans. Em sembla que em vaig fer devot de la Ratafia Russet l'any 2001 o 2002, a les Festes del Tura (Olot - la Garrotxa), alguns aborígens garrotxins escridassaven pixapins que se la bevien amb cola, i els més ortodoxos s'oposaven fins i tot a que ens hi poséssem gel. A partir d'allà he anat descobrint altres ratafies, totes elles artesanals, però unes produïdes de manera professional i altres de casolanes.
09/03/2011
Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.
03/03/2011
Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada.