Jump to navigation
La setmana passada, després de vore les imatges de Gràcia (BCN), em van venir moltes ganes d'escriure aquest post. Un grup de jóvens, membres de diferents esplais, agrupaments escoltes, associacions i col·lectius juvenils, denunciaven la privatització del casal de jóvens del barri i van acampar a la Plaça de la Vila. El resultat? L'habitual. L'Ajuntament de Barcelona no només no els ha escoltat durant aquests mesos de propostes i activitats, si no que els va desallotjar violentament de la plaça.
Hi ha una qüestió que m'inquieta i em genera una certa impotència, és la facilitat amb què, amb massa freqüència i impunitat, se'ns criminalitza. Ser jóvens ens converteix, de facto, en pressumptes culpables del que faça falta, contra nosaltres no fa falta argumentar ni justificar-se davant l'opinió pública, tot val.
Si no participem o no tenim una actitud prou activa, resulta que passem de tot. Però si decidim participar, ai las! més val que ens preparem, perquè serem condemnats - immediatament i sense judici prèvi - per contestataris radicals, incívics, vàndals, brètols, alcohòlics, drogoaddictes o ganduls...
Després ens alliçonaran una i altra vegada amb els valors rebels i contestataris de la joventut dels seixanta i setanta, de la importància de l'associacionisme, i del poc participativa que és la joventut d'avui en dia.
Però he arribat a la conclusió que tan se val el que fem, si és just o no ho és, si ens mobilitzem perquè estan privatitzant la universitat pública o perquè reclamem espais per a la joventut. Tampoc té massa importància com ho fem o com ho diguem... la resposta és la criminalització i la demagògia, poques vegades s'accepta un diàleg seré i constructiu. És més fàcil desacreditar-nos que escoltar-nos.
La realitat, però, és que hi ha molta gent jove fent coses, que s'organitza i que crea alternatives. La realitat també és que potser som la generació amb un futur més incert, més magre, vaja. Així que ho vulguen, o no ho vulguen, ens hauran d'escoltar i ens farem sentir.
Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.
