Cabòries aborígens
,
05/04/2011
Coses de la vida

Jóvens, participació i criminalització

La setmana passada, després de vore les imatges de Gràcia (BCN), em van venir moltes ganes d'escriure aquest post. Un grup de jóvens, membres de diferents esplais, agrupaments escoltes, associacions i col·lectius juvenils, denunciaven la privatització del casal de jóvens del barri i van acampar a la Plaça de la Vila. El resultat? L'habitual. L'Ajuntament de Barcelona no només no els ha escoltat durant aquests mesos de propostes i activitats, si no que els va desallotjar violentament de la plaça.

 

Hi ha una qüestió que m'inquieta i em genera una certa impotència, és la facilitat amb què, amb massa freqüència i impunitat, se'ns criminalitza. Ser jóvens ens converteix, de facto, en pressumptes culpables del que faça falta, contra nosaltres no fa falta argumentar ni justificar-se davant l'opinió pública, tot val.

 

Si no participem o no tenim una actitud prou activa, resulta que passem de tot. Però si decidim participar, ai las! més val que ens preparem, perquè serem condemnats - immediatament i sense judici prèvi - per contestataris radicals, incívics, vàndals, brètols, alcohòlics, drogoaddictes o ganduls...

 

Després ens alliçonaran una i altra vegada amb els valors rebels i contestataris de la joventut dels seixanta i setanta, de la importància de l'associacionisme, i del poc participativa que és la joventut d'avui en dia.

 

Però he arribat a la conclusió que tan se val el que fem, si és just o no ho és, si ens mobilitzem perquè estan privatitzant la universitat pública o perquè reclamem espais per a la joventut. Tampoc té massa importància com ho fem o com ho diguem... la resposta és la criminalització i la demagògia, poques vegades s'accepta un diàleg seré i constructiu. És més fàcil desacreditar-nos que escoltar-nos.

 

La realitat, però, és que hi ha molta gent jove fent coses, que s'organitza i que crea alternatives. La realitat també és que potser som la generació amb un futur més incert, més magre, vaja. Així que ho vulguen, o no ho vulguen, ens hauran d'escoltar i ens farem sentir.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més