La nit de Nadal i la gent que no ronda en tot l’any

Hi ha diferents situacions de Nadal que em neguitegen molt. M’emprenyen, per exemple, molts dels tòpics que protagonitzen converses, articles, paròdies i manifestos, però miraré de no parlar-ne, perquè els progres som molt previsibles i segur que ja us els imagineu. Em centraré en un tema que darrerament protagonitza les poques actualitzacions d’aquest bloc: la nit tortosina.

Demà (la nit de Nadal, i també les que vindran en els propers dies) serà una de les nit que menys m’agrada sortir, tot està massificat, quan dic tot em refereixo als tres o quatre llocs on es pot sortir. I quan dic massificat vull dir que literalment no s'hi pot entrar.

Per Nadal ronda tothom, també la gent que no ronda mai, uns perquè no estan i els altres perquè no són de rondar, però com que és Nadal, i toca rondar... ronden, o com toca vindre, vénen. Miraré d’explicar-me, perquè per res del món voldria que pensésseu que no vull que rondeu o que no vingueu, al contrari: veniu i rondeu, però feu-ho tot l’any!

Hi ha rondadores i rondadors habituals que se sacrifiquen setmanalment, deixant el fetge i la cartera als pocs bars que queden oberts, se sacrifiquen per a que en nits així tothom tinga un lloc on anar de festa.

Si tothom rondés una miqueta, com a mínim un cap de setmana al mes, potser hi hauria més vida nocturna, més espai, una miqueta de varietat, algun bar més... què em sé jo! Quedem que ho intentarem, no?

PD. Ho acabem de parlar a la porta d'algun bar*, mentre ens esperem per entrar. 

*dic algun per no fer propaganda...