Cabòries aborígens
,
26/12/2013
Coses de la vida

La nit de Nadal i la gent que no ronda en tot l’any

Hi ha diferents situacions de Nadal que em neguitegen molt. M’emprenyen, per exemple, molts dels tòpics que protagonitzen converses, articles, paròdies i manifestos, però miraré de no parlar-ne, perquè els progres som molt previsibles i segur que ja us els imagineu. Em centraré en un tema que darrerament protagonitza les poques actualitzacions d’aquest bloc: la nit tortosina.

 

Demà (la nit de Nadal, i també les que vindran en els propers dies) serà una de les nit que menys m’agrada sortir, tot està massificat, quan dic tot em refereixo als tres o quatre llocs on es pot sortir. I quan dic massificat vull dir que literalment no s'hi pot entrar.

 

Per Nadal ronda tothom, també la gent que no ronda mai, uns perquè no estan i els altres perquè no són de rondar, però com que és Nadal, i toca rondar... ronden, o com toca vindre, vénen. Miraré d’explicar-me, perquè per res del món voldria que pensésseu que no vull que rondeu o que no vingueu, al contrari: veniu i rondeu, però feu-ho tot l’any!

 

Hi ha rondadores i rondadors habituals que se sacrifiquen setmanalment, deixant el fetge i la cartera als pocs bars que queden oberts, se sacrifiquen per a que en nits així tothom tinga un lloc on anar de festa.

 

Si tothom rondés una miqueta, com a mínim un cap de setmana al mes, potser hi hauria més vida nocturna, més espai, una miqueta de varietat, algun bar més... què em sé jo! Quedem que ho intentarem, no?

 

PD. Ho acabem de parlar a la porta d'algun bar*, mentre ens esperem per entrar. 

*dic algun per no fer propaganda...

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més