Jump to navigation
El dimarts passat es va presentar a Tortosa l’informe Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d'Ascó per acollir un magatzem de residus nuclears. Aquest informe ha estat elaborat pel periodista Daniel Camon i l’ambientòloga Sílvia Martín per a l’Observatori Crític del Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació ESCACC.
L’informe ha estudiat les quatre capçaleres impreses a Barcelona (El Punt, El Periódico, La Vanguardia i l’Avui) durant un període de 9 mesos, des que el govern de l’Estat espanyol va obrir el procés per presentar candidatures, el desembre de 2009 fins l’agost de 2010, quan s’hagués hagut d’acabar el procés de selecció.
Entre les conclusions que se n’extrauen en ressaltaria dues. La primera és que només una de les capçaleres, El Punt, ha projectat un ideari contrari al projecte. Això ens indica les dificultats que pot tenir una lluita quan gran part dels mitjans de comunicació projecten, sense fissures, un discurs favorable als interessos de les grans empreses elèctriques.
La segona conclusió, més important possiblement, és que aquests mitjans “s’han supeditat al periodisme de declaracions i conflictes i han defugit fomentar un debat amb arguments científics i tècnics”. Seria ingenu pensar en els mitjans de comunicació clàssics com a espai on es generin debats, - malgrat la feina de molts periodistes - ja que massa sovint, no només és complicat sentir veus crítiques si no que s'acaba fent un periodisme corporatiu i interessat. En fi, que hem d’estar constantment alerta i contrastar les notícies.
Fa quasi un mes, per exemple, va aparèixer una notícia que em va deixar astorat. Segons informaven diversos mitjans, la URV havia realitzat un informe sobre la incidència econòmica de la indústria nuclear al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i els resultats – a jutjar pels titulars - eren aclaparadors:
"Un estudi de la URV conclou que les centrals d'Ascó i Vandellòs generen un 3% del PIB de Tarragona” “L'economia multiplica per quatre la inversió en nuclears” “Un estudi sosté que les nuclears catalanes han generat un impacte econòmic de 3.600 MEUR al país durant cinc anys”...
Segons aquests titulars, els resultats de l’informe eren inapel·lables i això em neguitejava una mica ja que sempre havíem denunciat els efectes nocius de l'energia nuclear al territori. Dies més tard, Marcel Coderch, durant les jornades Energia i Territori, va ajudar-nos posar una mica d’ordre en totes aquestes informacions.
El primer que caldia posar en dubte eren determinats titulars sensacionalistes. L’informe era un encàrrec privat de l’ANAV (empresa que gestiona les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs) i només han transcendit aquelles informacions que han interessat. A banda del comunicat oficial no s’ha pogut saber cap altra dada de l’informe, segurament perquè es posarien en dubte les conclusions esbiaixades que s’han difós. Així, que diferents mitjans hagin estat publicant aquests titulars sense haver contrastat mínimament les fonts és realment greu. És així com, durant anys, s’ha anat construint el mite de l’energia nuclear: neta, segura, barata, positiva per al territori, imprescindible...
Però alguna cosa ha hagut de canviar després de la catàstrofe del Japó, molts mitjans – habitualment poc plurals - han donat veu a científics, tècnics o activistes que qüestionen la viabilitat de l’energia nuclear. Haurem de ser exigents, vénen temps de ser molt rigorosos amb les informacions sobre aquesta energia en clara decadència que cal superar.
Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.
