,
27/03/2011
Coses de la vida

La premsa i el negoci nuclear.

El dimarts passat es va presentar a Tortosa l’informe Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d'Ascó per acollir un magatzem de residus nuclears. Aquest informe ha estat elaborat pel periodista Daniel Camon i l’ambientòloga Sílvia Martín per a l’Observatori Crític del Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació ESCACC.

L’informe ha estudiat les quatre capçaleres impreses a Barcelona (El Punt, El Periódico, La Vanguardia i l’Avui) durant un període de 9 mesos, des que el govern de l’Estat espanyol va obrir el procés per presentar candidatures, el desembre de 2009 fins l’agost de 2010, quan s’hagués hagut d’acabar el procés de selecció.

Entre les conclusions que se n’extrauen en ressaltaria dues. La primera és que només una de les capçaleres, El Punt, ha projectat un ideari contrari al projecte. Això ens indica les dificultats que pot tenir una lluita quan gran part dels mitjans de comunicació projecten, sense fissures, un discurs favorable als interessos de les grans empreses elèctriques.

La segona conclusió, més important possiblement, és que aquests mitjans  “s’han supeditat al periodisme de declaracions i conflictes i han defugit fomentar un debat amb arguments científics i tècnics”. Seria ingenu pensar en els mitjans de comunicació clàssics com a espai on es generin debats, - malgrat la feina de molts periodistes - ja que massa sovint, no només és complicat sentir veus crítiques si no que s'acaba fent un periodisme corporatiu i interessat. En fi, que hem d’estar constantment alerta i contrastar les notícies.

Fa quasi un mes, per exemple, va aparèixer una notícia que em va deixar astorat. Segons informaven diversos mitjans, la URV havia realitzat un informe sobre la incidència econòmica de la indústria nuclear al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i els resultats – a jutjar pels titulars - eren aclaparadors:

"Un estudi de la URV conclou que les centrals d'Ascó i Vandellòs generen un 3% del PIB de Tarragona” “L'economia multiplica per quatre la inversió en nuclears” “Un estudi sosté que les nuclears catalanes han generat un impacte econòmic de 3.600 MEUR al país durant cinc anys”...

Segons aquests titulars, els resultats de l’informe eren inapel·lables i això em neguitejava una mica ja que sempre havíem denunciat els efectes nocius de l'energia nuclear al territori. Dies més tard, Marcel Coderch, durant les jornades Energia i Territori, va ajudar-nos posar una mica d’ordre en totes aquestes informacions.

El primer que caldia posar en dubte eren determinats titulars sensacionalistes. L’informe era un encàrrec privat de l’ANAV (empresa que gestiona les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs) i només han transcendit aquelles informacions que han interessat. A banda del comunicat oficial no s’ha pogut saber cap altra dada de l’informe, segurament perquè es posarien en dubte les conclusions esbiaixades que s’han difós. Així, que diferents mitjans hagin estat publicant aquests titulars sense haver contrastat mínimament les fonts és realment greu. És així com, durant anys, s’ha anat construint el mite de l’energia nuclear: neta, segura, barata, positiva per al territori, imprescindible...

Però alguna cosa ha hagut de canviar després de la catàstrofe del Japó, molts mitjans – habitualment poc plurals - han donat veu a científics, tècnics o activistes que qüestionen la viabilitat de l’energia nuclear. Haurem de ser exigents, vénen temps de ser molt rigorosos amb les informacions sobre aquesta energia en clara decadència que cal superar.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.