Jump to navigation
Encara hi ha gent que se sorprèn si algunes persones ens queixem quan sentim cançons com la famosa i – per sort... – mig oblidada: Puto (Molotov, 1997). A mi em sembla tan evident que trobo redundant fer una entrada al meu bloc per a parlar-ne, però és que m'indigna, no només la cançoneta en qüestió, sinó l'actitud passiva que hi ha per part de propietaris de locals, cambrers, punxa discos i clientela.
Em sembla encara més indignant i patètic que l'argument principal i habitual per a desactivar la meua queixa siga que “estem de festa, no et preocupes per això ara...”, és que l'entorn de festa dóna impunitat a les discriminacions, les humiliacions i l'homofòbia? Em sembla simplement lamentable, realment algú necessita – d'una manera quasi vital – expressar la seua homofòbia a través d'aquestes cançons? I els altres, realment necessiten punxar-les, o tocar-les?
Fa uns dies, uns joves de les Terres de l'Ebre em van recriminar que fa un parell d'anys, a un concert on actuaven, els baixés totalment la veu quan tocaven aquesta cançó. Se sorprenien que no me n'avergonyís, suposo que tant com a mi em sorprenia la seua nul·la capacitat d'entendre que aquesta cançó és profundament homòfoba i, per tant, ofensiva per a moltes persones, independentment de la seua orientació sexual. Ja aviso que ho tornaré a fer en una altra ocasió o, si més no, mostraré la meua indignació, siga en un concert, un bar o una festa major. La seua resposta, serà més o menys la de sempre. Una vegada, a Mataró vaig demanar el full de reclamacions per expressar la meua queixa i, mentre apel·laven a la llibertat d'expressió del seu punxa discos, a mi m'amenaçaven en fer-me fora del local si emplenava el formulari. La llibertat del punxa discos suposo que s'ha de respectar quan es fa escarni d'un col·lectiu estigmatitzat com és l'homosexual, caldria vore que hagués passat si la cançó li digués el nom del porc al propietari del local.
L'homofòbia està present al nostre dia a dia, també en l'oci, i la seua acció reiterada, constant i socialment acceptada fa que massa joves se sentin insegurs amb la seua sexualitat, que no la puguen viure plenament i en llibertat. Dia a dia, any en any, mina l'autoestima i la seguretat. Ja és hora que tothom en prenga consciència perquè com deia una pancarta de Maulets: no tot són hòsties, paraules i actituds també fan mal.
Au, sortiu de festa i xaleu, però deixeu – i feu deixar - l'homofòbia i la intolerància a casa!
Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.
