Segur que tomba!

La nova alcaldessa afirmava, fa només unes setmanes, que el Govern tindria altres maldecaps abans que el monument feixista que tenim clavat al mig de l'Ebre. Però havia de passar. Era qüestió de mesos que algú afrontés amb valentia allò que l'Ajuntament de Tortosa no volia assumir.

Ha estat una agradable constatació que la memòria i la dignitat de les víctimes de la dictadura siga una de les prioritats d'aquest Govern, només així podem construir una societat més justa i democràtica. L'anunci de la nova llei de memòria pot ser una oportunitat per a corregir un error que dura massa anys, no podem permetre'ns deixar-la passar.

El #govern retirarà de l’espai públic tota la simbologia franquista @justiciacat#Consellera @estercapella: “Impulsem una nova llei de memòria que facultarà el Govern per retirar la simbologia franquista dels carrers de Catalunya” pic.twitter.com/pYWGWILMzy

— Govern. Generalitat (@govern) 11 de julio de 2018

El monument franquista de Tortosa és l'espill de les nostres contradiccions, com a país, però també com a territori. No es pot qüestionar el Valle de los Caídos, l'existència de la Fundación Francisco Franco o l'herència franqusita que supuren les estructures de l'Estat espanyol i, alhora, voler mantenir un monument feixista, per no sé quines pors i vergonyes no explicades. Cal una profunda reflexió sobre el franquisme, i assumir el paper que va tenir-hi cadascú, segurament això explicaria moltes de les reticències que hi ha encara avui.

Recordo que en una ocasió l'anterior alcalde em va recriminar que opinés sobre el monument. Ser de Roquetes m'impedia opiniar, es veu. Més enllà de la celebrada Festa del Renaixement, o altres esdeveniments on Tortosa vol exercir de capital, cal que algú es planteja seriosament el rol de la ciutat, el seu passat, les relacions de poder amb el règim franquista o el caciquisme i, sobretot, quin paper volen jugar d'ara endavant, només així podrà assumir la capitalitat i el lideratge que el territori necessita. 

Segurament els propers mesos viurem alguns exercicis de filibusterisme per a evitar assumir errors i responsabilitats, potser algú encara voldrà evitar la retirada del monument. Estarem atents. També cal que recordem i reconeguem el treball que s'ha dut a terme des de la socitetat civil per no oblidar ni afluixar en la denúncia del franquisme. Caldrà seguir-ho fent, perquè encara ens queda molta faena!