Cabòries aborígens
,
17/08/2013
Coses de la vida

Sobreviure a Mortosa una nit d’agost

La dramàtica nit del 16 d’agost a Tortosa, 7 jóvens en busca de la festa perduda.

Reconec, vaja per davant, que sóc més de bars que de missa i que, a més, sóc dels que no poden anar a dormir fins que no arriben els primers rajos de sol, si pot ser després d’esmorzar. Però la gent rondadora, fadrins i fadrines que no en tenim mai prou, també som criatures de Déu i crec que podem reclamar una mica de comprensió.

És preocupant que una ciutat com Tortosa tinga una oferta nocturna tan limitada, però encara ho és més que durant el mes d’agost la possibilitat de trobar un lloc on anar a fer una mica de festa i ballaruca més enllà de les 2 de la nit siga una autèntica odissea. Ho vam voltar tot, absolutament tot i no hi havia res de res... no és que no ens agradés el que hi havia, ens anava bé qualsevol cosa i no hi havia res.

Cal reconèixer que hi ha iniciatives interessants, com les nits musicals que s’organitzen al Parc o la programació de Menja’t les nits, que es fan a l’eixample tortosí. Tot i estes iniciatives, i moltes altres que hi ha, cal trobar la manera de potenciar l'activitat nocturna, afavorir que se’n faça més i que hi haja ambient fins més tard.

No era la meua intenció inicial posar el dit a la llaga de l’ajuntament, però és evident que s’haurien de començar a plantejar estes qüestions. No posar tants impediments als jóvens que volen organitzar festes i concerts, ser més flexibles amb les iniciatives privades que intenten organitzar activitats o obrir establiments...

I, sobretot, cal animar a la gent a participar i a rondar, que n’hi ha que només surten els dies de Nadal, col·lapsen els quatre llocs que tenim i els que durant mesos ens deixem sou i salut per mantenir els bars ens quedem al carrer.

Au, a rondar i a xalar!

PD. Va, una mica d'optimisme... mireu l'agenda de Surt de Casa, hi trobareu un grapat d'activitats per a fer arreu del territori. Si no vos passarà com a natros, que improvisem i llavors passa el que passa...

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més