Jump to navigation
Avui vaig a buscar el meu nou telèfon mòbil i tinc una mica de temor. Ho he de reconèixer, m’estic tornant un addicte de les xarxes socials i del consum d’informació a través d’internet, hi ha dies en què no puc estar-me més de 10 minuts sense saber si hi ha alguna actualització. Després, no en faig ni cas, perquè la major part de vegades res del que hi ha al canal de notícies del Facebook, el Twitter o la safata d’entrada del correu electrònic té gaire interès. Abans, per a accedir a internet necessitava un ordinador, en canvi, a partir d’ara l’accés em serà molt fàcil, massa fàcil, perillosament fàcil... tenint en compte els antecedents.
Rosa (#EraTrendi) sempre justifica aquest ús compulsiu de les noves tecnologies de la informació dient que som la generació del clic, de la informació immediata i amb tanta abundància que no la podem ni pair. Però a mi, que generacionalment siguem uns bulímics de la informació no sé si m’acaba de servir com a justificació, la veritat és que no em tranquil·litza gens.
Però ja ho veieu, com qualsevol addicte, enlloc d’allunyar-me de la temptació, he buscat la manera d’augmentar la dosis i, per tant, tinc una certa basarda. No m’agradaria convertir-me en una d’aquestes persones que viuen en diferit, enganxades al seu mòbil, twitteant i penjant tot allò que fan, sense viure-ho plenament ni xalar-ho al moment.
En fi, ja vorem com s’acaba això, però veient la gent del meu voltant... diria que la cosa pinta malament. De moment, vaig a buscar el meu mòbil i a esperar que es faci efectiu el canvi de companyia!
Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.
