Cabòries aborígens
,
22/08/2011
Coses de la vida

Tinc temor del meu nou telèfon mòbil #CabòriesAddictives

Avui vaig a buscar el meu nou telèfon mòbil i tinc una mica de temor. Ho he de reconèixer, m’estic tornant un addicte de les xarxes socials i del consum d’informació a través d’internet, hi ha dies en què no puc estar-me més de 10 minuts sense saber si hi ha alguna actualització. Després, no en faig ni cas, perquè la major part de vegades res del que hi ha al canal de notícies del Facebook, el Twitter o la safata d’entrada del correu electrònic té gaire interès. Abans, per a accedir a internet necessitava un ordinador, en canvi, a partir d’ara l’accés em serà molt fàcil, massa fàcil, perillosament fàcil... tenint en compte els antecedents.

Rosa (#EraTrendi) sempre justifica aquest ús compulsiu de les noves tecnologies de la informació dient que som la generació del clic, de la informació immediata i amb tanta abundància que no la podem ni pair. Però a mi, que generacionalment siguem uns bulímics de la informació no sé si m’acaba de servir com a justificació, la veritat és que no em tranquil·litza gens.

Però ja ho veieu, com qualsevol addicte, enlloc d’allunyar-me de la temptació, he buscat la manera d’augmentar la dosis i, per tant, tinc una certa basarda. No m’agradaria convertir-me en una d’aquestes persones que viuen en diferit, enganxades al seu mòbil, twitteant i penjant tot allò que fan, sense viure-ho plenament ni xalar-ho al moment.

En fi, ja vorem com s’acaba això, però veient la gent del meu voltant... diria que la cosa pinta malament. De moment, vaig a buscar el meu mòbil i a esperar que es faci efectiu el canvi de companyia!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més