,
18/02/2016
Freak
Reflejo, el joc de rol

Entrevista a Jordi Martín, creador de 'Reflejo'

L'editorial Nosolorol, coneguda per la seva aposta ferma en jocs de rol elaborats per autors nacionals, està a punt de publicar 'Reflejo', un joc on dos Terres paral·leles conviuen sent-ne una el reflex fosc de l'altra.  En aquesta ambientació els jugadors encarnaran personatges únics que hauran de saltar entre món i món per solucionar tot tipus de problemàtiques i perills. Jordi Martín, n'és l'autor de la flamant criatura que està a punt de néixer. 

 

- El joc de rol 'Reflejo' ja està a punt de sortir del forn. Què fa que aquest joc sigui diferent a la resta?
En primer lloc la seva temàtica. Avui dia és comú trobar jocs on s’exploren mons imaginaris o llunyans ja sigui en l’espai o en el temps. En canvi, aquest joc està ambientat en l’actualitat, en el món que tots nosaltres coneixem. Paral·lelament al nostre món, però, n’existeix un altre on la història ha variat en certa manera tornant-se molt més fosc.

Cada persona i cada cosa té el seu doble en els dos mons i molts successos que passen en un d'ells acaben reflectint-se, d’alguna manera, en l’altre. Així doncs, si al nostre món una persona morís a la cadira elèctrica a l’altre món podria morir per la caiguda d’un llampec. Tothom tindria el seu doble. De tant en tant, però, neixen persones en algun dels dos mons que no tenen un doble a l’altra realitat. Aquestes persones tenen la capacitat de viatjar entre ambdós universos i alterar la realitat.

Crec, en definitiva, que és l’existència particular d’aquests mons i la seva interrelació la que fan de l’ambientació quelcom especial, doncs per resoldre les partides els personatges hauran d'anar saltant entre els dos mons i així anar solucionant els conflictes amb què es trobaran.

- Com va néixer la idea del joc i com s'ha anat desenvolupant fins arribar a realitzar-se amb el llibre que ara sortirà de la mà de Nosolorol?
La idea inicial del joc es remunta la època en què estava al club de rol de la Selva del Camp. Un dia, amb un amic del club, vam pensar que estaria bé crear un joc i vam començar a proposar diferents idees. Era desembre, de nit i les coses van anar perfilant-se una darrera l’altra. Quan ens en vam adonar, havien passat moltes hores, teníem les cames gelades i no ens podíem ni moure. Amb tot i això la idea havia nascut.

La idea inicial del joc està basada en un antic joc del desaparegut Spectrum anomenat 'Double Take'. Era un joc senzill en el que dos dimensions diferents col·lisionaven i es començaven a barrejar. A partir d’aquí tot va consistir a ficar-hi coses que ens agradaven i donar-li coherència a l’ambientació.

Va anar passant el temps i el joc es va anar perfilant. A més a més va donar la casualitat que, junt amb un altre grup de jugadors de rol, vam crear un grupet de gent que tenia ganes de fer coses i que comptava amb el suport moral de Ricard Ibáñez, creador del famós Aquelarre. Pertànyer a aquest grup ens va servir per tenir l’empenta necessària i atrevir-nos a presentar el joc a un parell d’editorials. Malauradament, algun temps després, el company amb el que vaig crear el joc va haver de deixar el projecte a mitges per diversos motius. Jo, per la meva banda, vaig optar seguir endavant i la cosa crec que ha anat força bé.

- Aquesta és la segona edició del joc. Què fa que Nosolorol s'hi fixi en ell i vulgui publicar-lo?
Val a dir que els membres de Nosolorol ja coneixien el joc. Tal com dieu es tracta d’una segona edició. La primera edició va estar a punt de ser publicada per l’editorial Ucronía, formada en part per membres de l’actual Nosolorol. Malauradament quan ja estava tot preparat per dur el joc a impremta l’editorial va tancar. Com que ja tenia la feina feta vaig optar per autopublicar el joc. Va ser una experiència prou bona, molt llunyana dels actuals crowdfundings d’avui dia. En aquell temps, l’habitual era fer els jocs amb fotocòpies i grapadora i jo em vaig atrevir a fer-ho amb una impremta de veritat. Es van fer poc més d’un centenar d’exemplars i afortunadament es van vendre tots.

Amb el pas dels anys i el naixement de Nosolorol. Manuel, un dels seus components, es va posar en contacte amb mi per veure si tenia ganes de recuperar el joc. L’editorial era llavors molt més petita que ara i treballava molt amb producte nacional. Per suposat vaig acceptar i vam optar per renovar completament el manual. Així doncs, aquesta segona edició compta amb pràcticament el doble de contingut que l’anterior i compta també amb un disseny renovat molt més actual i impactant.

- Has creat un sistema específic adaptat a les singularitats del joc o n'has agafat un de prestat?
El joc utilitza un sistema molt senzill. Un dau de vint cares serveix per solucionar absolutament totes les tirades. En certa manera s’assembla al sistema de Fading Suns, però encara més simplificat. 'Reflejo' és un joc que intenta que el sistema sigui àgil i intuïtiu i que faciliti la narració.

- Serà un joc apte per a iniciats?
Jo crec que tothom pot acabar jugant a qualsevol joc. Amb tot i això dirigir-lo pot ser una mica més complicat. Després de tot si mantenir un món de forma coherent ja costa de vegades, imagina’t fer-ho amb dos mons a la vegada.

Cal dir que el manual compta amb nombrosos exemples i, per aquelles persones que no tinguin tanta experiència, s’inclou un escenari completament desenvolupat d’exemple. En concret es tracta de la ciutat de París. Aquest escenari mostra els aspectes dels dos mons, els personatges que hi habiten, moltes idees d’aventura i per suposat una aventura introductòria que pot servir per introduir-se al joc d’una forma intuïtiva.

- La teva trajectòria en el món de les editorials roleres s'inicia amb Joc Internacional...
Tal com explicava abans, un bon dia, durant unes jornades de rol, em van convidar a formar part d’un grup de jugadors de rol amb ganes de crear coses. En certa manera en Ricard Ibáñez ens apadrinava. Doncs bé, un bon dia va sorgir l’oportunitat de participar en la creació d’un joc de rol per Joc Internacional. Val a dir que va ser una experiència nefasta. Vaig haver d’escriure 24.000 paraules en 48 hores. Us podeu imaginar quina qualitat tenia el text? Amb tot i això em va servir com a experiència. Posteriorment , vaig poder treballar en un parell de projectes relacionats amb Aquelarre i Superheroes Inc amb les editorials que van renéixer de les cendres de Joc Internacional. Tampoc van ser bones experiències i finalment les editorials van anar tancant.

Sembla que la meva vida de creador de jocs de rol s’ha estat basant en tancar editorials o en fracassos, doncs un joc que vam crear posteriorment per l’editorial Sombra no va acabar veient mai la llum. Amb tot i això no em desanimava. Vaig guanyar alguns concursos de mòduls de rol i això em feia no desesperar. Finalment Reflejo ha estat la meva gran entrada i n’estic força content. M’ha servit per donar-me a conèixer i tenir la oportunitat de treballar amb altres editorials.

- L'editorial Joc Internacional publicava jocs de rol en català. Té sentit actualment que una gran editorial intenti traduir els seus jocs a d'altres idiomes de la península?
En primer lloc et diré que actualment estic desenvolupant dos projectes amb Maqui Edicions que estaran exclusivament en català de bones a primeres. Crec que amb això t’ho podria dir tot.

Està clar que és un mercat difícil i que té poca sortida, el món del rol en general ja ho és de per si, però no per això s’ha de menysprear. Editorials com Maqui estan fent una feina excel·lent traduint tant jocs anglesos com algun de patri com és el cas del famós Aquelarre. Iniciatives com aquestes s’han de recolzar en tot moment.

Per la meva banda m’encantaria veure el meu joc traduït, no tan sols al català si no a qualsevol altre idioma.

- Actualment s'estan publicant jocs de rol com si s'anés a acabar el món. Què et sembla a tu aquesta situació?
La trobo complicada. No es pot arribar a tot i no crec que hi hagi mercat per a tanta cosa. Només cal fixar-se en l’alliberament del sistema de la cinquena edició de Dungeons & Dragons. Des de la notícia són nombroses les editorials arreu del món que s’han afegit al carro de crear material per a aquest sistema. En poc temps el panorama roler estarà saturat de jocs al igual que va passar amb la tercera edició. En aquesta situació serà difícil triomfar. Molts jocs ho podran fer gràcies al renom dels seus autors o per comptar amb un element que els faci especials, però la majoria crec que estaran destinats a passar inadvertits. Em sembla que estem en una època en la que per triomfar realment has d’oferir un producte amb molta qualitat.

- Teniu pensat publicar suplements per a la línia 'Reflejo'?
Quan vam concebre el manual volíem que tot el necessari hi fos inclòs. Seria relativament fàcil incloure altres realitats per poder vendre suplements o per ampliar material. Hi ha la temptació de crear manuals d’escenaris, però crec que és més fàcil que tothom se’ls faci a mida i que els desenvolupi amb els successos que es van desenvolupant a la partida. Després de tot Reflejo tracta de ser un món viu. És per aquest motiu que el material addicional està més encaminat a publicar-se de forma gratuïta a les nostres webs. Amb tot això no descartem veure en un futur materials que actualitzin l’ambientació i en el que representin els canvis que es van produint al llarg dels anys. Val a dir que si algú té una idea que vol desenvolupar i necessita ajuda o la vol presentar, és totalment lliure de fer-ho. Seria maco veure com la gent que juga a 'Reflejo' fa créixer el món d’una forma global.

Jo per la meva part publicaré de forma totalment gratuïta més material a la pàgina web del joc (http://www.reflejorol.com) i a la de l’editorial http://www.nosolorol.com.

- Què ha de tenir un joc de rol perquè t'enganxi?
Si et sóc plenament sincer, et diré que un bon director de joc. Pots jugar al joc més terrible del món i quedar-ne totalment enganxat gràcies a una bona partida. I això ho dic per experiència personal com a jugador. Vaig jugar durant tres anys a un joc que no sempre ha rebut massa bones crítiques i en canvi jo n’he quedat enamorat gràcies al Joan, un bon amic, que ens va dirigir una campanya genial. No crec realment que hi hagi cap més secret.

No hi ha un joc màgic que sigui perfecte, el que hi ha són bones i males partides i bones i males experiències. Aquells jocs en que millor t’ho passis seran els més adequats. Cada persona és única i ha de buscar el joc que més se li escau. És tant respectable l’arquetip de gòtic jugant a “Vampiro” com el friqui apassionat dels elfs del “Senyor dels anells”.

- Ens podries explicar alguna escena viscuda a algun joc de rol que t'hagi fet pensar “no podria viure sense jugar a rol”?
Crec que quan era ben petit el meu destí era jugar a jocs de rol. Recordo perfectament els llibres de “Tria la teva aventura”. Fora de conyes, va ser la primera experiència rolera. T’havies de posar en el paper d’un personatge i prendre decisions, encara que fossin limitades. Després d’això tot va ser evolucionar i complicar les coses per acabar jugant a jocs de rol.

Experiències n’he tingut moltes. Però més que una situació o una anècdota crec que el que em continua fent jugar a rol és la comunitat que es crea al voltant d’aquests jocs. M’agrada veure els amics, poder comentar les batalletes de les partides que vivim, fer servir la imaginació i poder desenvolupar la meva creativitat.

Cada any em moro de ganes de visitar les jornades de rol “Tierra de Nadie”. És una experiència increïble que us aconsello experimentar si podeu. Més d’un miler de persones vingudes d’arreu vivint durant cinc dies en un ambient d’amistat i cordialitat. M’és difícil explicar amb paraules les sensacions que es viuen en aquestes jornades però el que està clar és que sempre et quedes amb ganes de més. Jo agraeixo de tot cor la feina que fa la gent de les “Tierra de Nadie” per ajudar-nos a poder fer realitat una experiència com aquesta.

 

*Podreu trobar els diferents jocs publicats per Nosolorol al seu web així com també a la botiga virtual Mathom. En breu també hi serà Reflejo.

www.mathom-store.com/index.es.html

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Parlarem de cómics, llibres, rol, sèries, jocs de taula, jocs d'ordinador, wargames, pel·lícules... Tot allò que fa que tuns pares et miren raro i es pregunten quan creixeràs!

31/05/2014
Hi havia una vegada un món on els elfs, els nans i els mitjans parlaven en la llengua de Pompeu Fabra, un món ple de màgia i de foscor en què hi havia éssers primigenis molt perillosos que podien ser invocats per detectius catalanòfons.
23/04/2014
Joaquim Ball-llosera i Mateu Pastoret són els fundadors de Maqui Edicions, una editorial especialitzada en jocs de rol que inicià la seva publica
11/02/2014
Una temàtica que s'ha ficat molt de moda últimament és la relacionada amb el món dels zombies: pel·lícules, còmics, sèries... Pots trobar qualsevol cosa que fa olor a zombie per qualsevol lloc, i els jocs de taula no podien ser menys.
11/06/2013
Un dels problemes que ens trobem la gent que ens agrada a jugar a jocs de taula, wargames o jocs de rol (no em refereixo a "Metges i enfermeres versió adulta", això ho deixo al bloc de
29/08/2012
Tots aquells que tenen una edat potser recorden un sèrie que feien per les tardes a TV3 on sortia un home estrafolari que viatjava per l’espai temps i lluitava contra complots alienigenes.
23/08/2012
Qui no coneix aquestes paraules? Qui ni les ha sentit algun cop a la seva vida? Sí, avui parlarem sobre Star Wars. Però no ens interessarem pel llegat dels Skywalker, no.
18/06/2012
Fa ja un temps, estava jo buscant una sèrie que mirar i un amic em va recomanar una sèrie de la britànica BBC que es dia Luther.