,
13/12/2021
Llibres

5 lectures nadalenques

Històries entranyables; d’altres més àcides; d’altres amb moralitat i algunes menys amables. Totes, però, tenen un tret comú: succeeixen a Nadal. Si sou de les que us agrada llegir històries nadalenques ara que s’acosten aquestes festes, avui porto 5 llibres amb històries ambientades a Nadal. La majoria són breus i es llegeixen pràcticament d’una sentada.

Per començar. El clàssics dels clàssics de Nadal. Cançó de Nadal, A Christmas Carol, de Charles Dickens. Potser és LA lectura nadalenca per excel·lència. Segurament el conte més llegit per aquestes dates. Qui no coneix la història del vell avar Scrooge i la visita dels tres fantasmes de Nadal amb la seva lliçó moralitzant. Una història curta i que ens permet, sinó la coneixem, gaudir de la narrativa de Dickens. 

Ara un conte més contemporani. ‘El conte de Nadal de l’Auggie Wren’, de Paul Auster. Un conte de Nadal gens convencional que combina la veu del propi Auster amb la de l’Auggie Wren, el propietari d’un estanc de Brooklyn. Els dos ens expliquen la història d’un lladre, una cartera i una àvia. Una història gens ensucrada, de molt poques pàgines i on brilla la capacitat narrativa d’Auster. 

Seguim amb contes. En aquest cas d’un altre de la literatura dels Estats Units. Tres contes, de Truman Capote. Tres històries breus , autobiogràfiques i amb els mateixos protagonistes: Buddy, que seria el jove Capote, la seva amiga Miss Sook i la seva gossa Queenie. La veu del propi Buddy és qui ens narra tres experiències viscudes al voltant de Nadal i els seus preparatius. Els relats ens apropen a temes com l’amistat, la innocència o la maldat amb els colors i les olors pròpies de les dates nadalenques. 

Ara, una novel·la curta i feta a casa nostra. Germanes, d’Imma Monsó, editada per Univers Llibres. La Rita està cansada. Fa anys que vol deixar d’organitzar el sopar de Nadal per a tota la seua família, a la casa de la vall. Enguany s’ha fet un propòsit: just en acabar el sopar anunciarà a la Germana, el Cunyat i els seus fills, i a la Palmira, que aquest és l’últim any que organitza el sopar. Porta, fins i tot, un guió preparat i està disposada a anunciar-ho just abans que el Cunyat faci el seu propòsit anual. Però aquest, com sempre prendrà la batuta i anunciarà un propòsit que arrossegarà la família a una mena de daltabaix. 

I per acabar, una altra novel·la curta, però en aquest cas, negra, de la mà de la reina del misteri. ‘Navidades tràgicas’, d’Agatha Christie. Una novel·la policíaca on Poirot haurà de resoldre l’assassinat del senyor Lee, la vespra de Nadal. 

Cinc històries diferents que us faran viure un Nadal literari.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

02/02/2023
"Porque por encima de todas las razones sociales y psicológicas que pueda encontrar en lo que viví, hay una de la cual estoy totalmente segura: esas cosas me ocurrieron para que diera cuenta de ellas".
26/01/2023
Quins efectes a llarg termini pot tenir la sobreexposició de menors a les xarxes socials sobre els propis menors?
17/01/2023
Pot un amor de quatre dies perdurar tota una vida? Poden, dos persones, decidir no estar plegats però mantenir-se fidels durant dècades a la distància? Els fills són bon motiu per a renunciar a un amor intens?
09/11/2022
Irredempt. “No alliberat”. Això són els protagonistes que Cristina García i Molina (Granollers, 1975) ens presenta a la seva primera novel·la.
02/11/2022
La Valeria té 43 anys. Esta casada (amb en Michelle) i té dos fills (el Riccardo i la Mirella, de 21 i 19 anys).
25/10/2022
“En les parelles que no saben fer servir les paraules, es comprèn que els malentesos siguin com una bola de neu i acabin fent trencadisses”.   
10/10/2022
Diu l’escriptora croata Lana Bastasic que la societat tendeix a subestimar la manera en què els infants perceben el món, que sempre se’ls mira com a éssers humans de segona, com si fossin menys capaços d’entendre, explicar o empatitzar i que les s