'Americanah', de Chimamanda Ngozi Adichie

De Chimamanda Ngozi Adiche només havia llegit 'Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells', un llibre molt breu basat en una carta que l'autora va enviar a una amiga seva i on li dona 15 consells per educar en el feminisme a la seva filla. Tenia ganes d'endinsar-me en la ficció que escriu aquesta autora nigeriana, lloada i criticada a parts iguals, per fer-me'n una idea de primera mà. 

És per això que dins al club de lectura afroamericana de la Romàntica vam decicir llegir un dels seus llibres més populars, 'Americanah', obra reconeguda amb el National Book Critics Circla Award 2014. Americanah és el terme que utilitzen els nigerians per denominar a aquelles persones que han emigrat als Estats Units i tornen al seu país natal. Ifemelu, la jove protagonista d'aquesta obra, és una d'aquestes persones. Emigra als Estats Units amb visat per estudiar a la universitat i viure amb la seva tia a Brooklyn, fugint d'un país que viu sumit en una dictadura i que sembla que pot oferir ben poc a tota una generació que mira enfora per poder construir-se el seu futur. Allí s'hi queda el seu amor d'adolescència, Obinze, tot esperant poder-se reunir amb la Ifemelu a Estats Units.

Un cop a Estats Units, Ifemelu s'haurà d'enfrontar a una realitat que no era l'esperada. Prendrà consciència de la importància que té el seu color de pell i de com el seu origen i la seva raça li condicionen les seves oportunitats. Aprendrà les diferències entre els negres nascuts a America (decendents directes d'esclaus) i els negres nascuts a Àfrica (que emigren en busca de noves oportunitats). Anirà acceptant els seus trets físics, com el cabell, com a trets distintius. I anirà construïnt la seva identitat a partir de totes aquestes experiències, que plasmarà en un blog d'èxit sobre raça que acabarà convertint-se en la seva font d'ingressos. 

Després de més d'una dècada als Estats Units, i quan sembla que tot li va de cara, Ifemelu decideix retornar a Nigèria. Una decisió que no tothom entén. Precisament, el llibre comença just en aquest moment: quan Ifemelu ja ha comunicat a la seva parella que ho deixa tot i retorna al seu país d'origen. A partir d'aquí, anem coneixent la seva història i la d'Obinze amb retrospeccions cap al passat i salts al present. Llegim també les reflexions de la Ifemelu als seus articles al blog. Acabem amb Ifemelu un altre cop a Nigèria, convertida en una 'Americanah', que s'ha de tornar a reconstruir per encaixar al seu país d'origen. I durant tot el llibre, anem teixint una història d'amor i desamor. 

'Americanah' m'ha permès aprendre i reflexionar sobre raça des d'un punt de vista que no és el meu i per això s'ha merescut les quatre estrelles. En van sortir molts temes interessants al club de lectura.  Per això mateix no seré de les detractores de l'obra, en guardaré un bon record i segurament que la recomanaré si es busca un llibre on llegir sobre raça i immigració. Però sí que hi ha alguns "peròs" que fan que no l'hagi pogut gaudir tant com esperava. En primer lloc, el fet que les últimes 50 pàgines redueix les 550 primeres a una història d'amor. En segon lloc, i això no sé si és la traducció o la pròpia autora, un estil que en alguns moments m'ha semblat poc fluid (en especial el que s'utilitza als posts). I finalment, que potser s'hauria pogut estalviar algunes pàgines per explicar el mateix. El que sí que m'ha agradat molt és la manera com es presenta la història: a fragments i amb salts en el temps. Ja ho he dit més d'un cop, però les històries que es van construint com un puzle, sempre m'han agradat molt. 

Si he d'escollir entre 'Tornar a casa', de Yaa Gasi, o 'Americanah', de Chimamanda Ngozi Adichie, sense cap mena de dubte, em quedo amb la primera. Ara tancarem el club de lectura a principis de setembre comentant 'Prohibit nàixer'. La propera setmana m'hi poso.

Vosaltres, heu llegit 'Americanah'. Sou dels que l'heu estimat o l'heu odiat?