El llibre de l’estiu, de Tove Jansson

Tendra. Intel·ligent. Irònica. Divertida. La història de la Sophia i la seva àvia, en una remota illa del golf de Finlàndia, és així. Una història que es va teixint a partir de petits fragments de l’estiu que passen plegades després de la mort de la mare de la Sophia, amb una illa de Finlàndia de rerefons que es fa present a cada p. Cada capítol és una història que funciona gairebé com un conte independent. Els 22 junts, però, ens mostren el caràcter de les dos protagonistes. Per una banda tenim a l’àvia (només la coneixerem amb aquest nom), que també és un pèl esquerpa com l’entorn, però que viu carregada d’ironia i d’aquella saviesa que només tenen les àvies. Per l’altra, la menuda Sophia, d’uns cinc o sis anys, que està transitant pel dol d’haver perdut la seva mare i que aporta a la història la innocència de qui, malgrat haver ja patit un fort revés, es mira el món com si fos el primer cop que el veiés, tot i que també exhibeix una intel·ligència no gaire habitual entre les nenes de la seva edat. Entre elles dos, que s’enfronten als seus fantasmes i pors, s’estableix un peculiar relació, a vegades tendra, a vegades esquerpa i amb un toc hilarant que arranca més d’un somriure.

‘El llibre de l’estiu’, de Tove Jansson, traduït al català per Montserrat Vallvé Viladoms i editat per Angle Editorial, és una lectura perfecta per un dia de vacances. D’aquells en què necessites baixar l’activitat i que t’embolcalli sensació de calma. Té un ritme tranquil i pausat, però com ja ens avancen a la sinopsis, aquesta sensació d’existència reposada és només aparent. Perquè aquest primer estiu que comparteixen juntes, àvia i neta aprendran l’una de l’altra mentre construeixen mons fantàstics, passegen per la platja o divaguen sobre la festa de la casa del costat.

El llibre parla de la mort, de l’amor, de la fe, de les ganes de viure,... I tot, amb una naturalesa, la d’aquesta illa de Finlàndia, sempre present i descrita amb una mestria destacable.  Sentirem l’olor a terra mullada, sentirem les onades repicar o notarem les gotes de pluja sobre la pell, mentre som testimonis dels diàlegs (confosos, irònics, hilarants, exasperants, tendres, divertits,...) de l’àvia i la néta, una de les coses que sens dubte més m’ha agradat de la lectura. Pel que fa a l’estil narratiu de l’autora, m’ha semblat àgil i fàcil, sense floritures ni llenguatge altisonant, una cosa que cada cop valoro més en un llibre. També he de dir, però, que al principi em va costar entrar un pèl a la història precisament per la forma en com està escrita.

‘El llibre de l’estiu’ és la primera obra per a adults que va escriure l’escriptora finlandesa Tove Jansson (1914-2001), coneguda arreu del món per ser la creadora dels Mumin, aquells personatges infantils que segurament que tots recordareu per la seva tendresa i tolerància. Tinc un dels contes d’aquets entranyables personatges esperant-me a la prestatgeria des de fa molt. I ara, després d’haver llegit aquesta història, em vénen ganes d’agafar-lo.

Gràcies a Angle Editorial per la possibilitat de gaudir d’aquesta història.