Jump to navigation
“Dies que devien ser tan cruels com el part d’un fetus mort; dies sense sentit, dies iguals, un dia lent engranant-se lentament amb el següent, sense treva ni descans, sense cap il·lusió a l’horitzó i sense cap bon record”.
És només un tastet del que ens trobarem a ‘El vincle més fort’, de Kent Haruf. La primera novel·la que va escriure l’ autor estatunidenc però l’última que s’ha traduït al català de la mà de Marta Pera Cucurell i Edicions del Periscopi. És, també, el primer llibre que llegeixo d’aquest autor, nascut l’any 1943 a Colorado –on s’ambienten les seves històries- i mort al 2014. Els que coneixen la resta de la seva obra, com la 'Triologia de Holt', també publicada al català per Edicions del Periscopi, o 'Nosaltres en la nit', publicada al català per Angle Editorial, asseguren que ‘El vincle més fort’ mostra ja l’estil inconfusible de l’autor, que es consolida després amb la resta d’obres. Un estil pausat, amb històries on sembla que no hi passi res, que posen el focus en la quotidianitat i que exploren les relacions humanes en totes les seves formes. Històries que t’embolcallen en la seva atmosfera i que et fan palpable els petits detalls. Històries on sents la veu narrativa com et xiuxiueja la història a cau d’orella. En definitiva, històries que deixen petjada i que et fan presents tots i cadascun dels seus personatges.
A ‘El vincle més fort’, coneixem l’Edith Goodnough, una dona de vuitanta anys que jeu a un llit d’hospital acusada d’haver matat al seu germà, el Lyman Goodnough. És el seu veí, el Sanders Roscoe, Sandie, qui ens anirà explicant tots els detalls de la vida dels dos germans, nascuts a finals de segle XIX. Sandie, testimoni d’una part de la vida de la família Goodnough, es remunta, però, als pares dels Goodnough, Roy i Ada, per fer-nos el retrat de l’Edith, una dona capaç de renunciar a tot per tenir cura de la seva família. Víctima d’un pare pervers i maltractador i d’un germà pusil·lànime que l’abandona a la seva sort, Edith és la imatge de la bondat, la tenacitat i la perseverança. És també imatge de sacrifici i compromís. Capaç de deixar de banda la seva voluntat i les seves necessitats per tenir cura fins l’últim dia d’un pare que l’explota i d’un germà que desapareix durant 20 anys de casa. Però ‘El vincle més fort’ és també el retrat de la vida a un entorn rural com el de Colorado, amb les feines del camp i amb el bestiar de fons. A ‘El vincle més fort’ ens encarem al dolor i el patiment, però també a la tendresa i la bondat. I tot, amb un estil narratiu senzill, pausat, capaç de commoure i remoure. A què seríem capaços de renunciar per la nostra família?
‘El vincle més fort’ m'ha deixat amb més ganes d’endinsar-me en l’obra escrita per Haruf, reconeguda amb diferents guardons de prestigi als Estats Units. Si teniu ganes d’un llibre que t’embolcalla i no et deixa fins a l’última pàgina, no ho dubteu.
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.