Jump to navigation
"Una temporada en un forn de ferro, amb el sol rostint-li el cervell, era una bona manera de convèncer un negre, igual que un quarto fosc, una habitació suspesa en la foscor, fora del temps".
'Els nois de la Nickel', de Colson Whitehead, traduït al català per Laia Font i Mateu i editat per Edicions del Periscopi, és un d'aquells llibres que fa mal. I fa mal per les injustícies que s'hi amaguen, tan reals i tan doloroses, que et fa detestar la humanitat de la que formes part. És, però, un llibre necessari de llegir, de ressenyar, de recomanar, d'explicar... perquè visibilitza les atrocitats reals que van patir els nens i joves afroamericans internats a un reformatori dels Estats Units, uns fet que malauradament no son aïllats i que serveixen d'exemple de la violència racial i la violència policial dels anys 60 i que encara perdura.
La història comença ja al pròleg, en temps actual, quan es descobreixen fosses comunes als terrenys d'un antic reformatori. Des d'allí, ens traslladem als anys seixanta i coneixem al jove afroamericà Elwood Curtis, un noi educat i treballador, amb un futur prometedor i que comença a sentir inquietud per la lluita pels drets civils de Martin Luther King. Una casualitat fatal farà que el jove acabi a l'Acadèmia Nickel just el dia que havia d’iniciar una nova vida. Allí comença el seu malson en ~ 'Els nois de la Nickel' arranca amb un inici colpidor i molt potent. "Morts i tot els nois eren un problema". Una primera frase que amaga tota la cruesa i violència que trobarem a les seves 245 pàgines, però narrada d'una manera especial, que t'ho conta tot sense contar-t'ho directament, que et va donant pinzellades, fent avant i enrere en el temps, perquè et puguis anar composant una imatge de l'horror, la violència, la injustícia, que van viure els nois afroamericans tancats a la Nickel. Un estil que a mi, al principi, m'ha costat, però m'ha acabat atrapant. El final està a l'alçada de tota la història i és el que et deixa sense aire.
Amb 'Els nois de la Nickel', Colson Whitehead va guanyar, el 2020, el seu segon premi Pulitzer. El primer va ser amb 'El ferrocarril subterrani', el 2017, també editat al català per Edicions el Periscopi. Una altra lectura sobre racisme i esclavitud que tinc moltes ganes de llegir.
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.
