Jump to navigation
La història de dos persones que s’estimen amb passió, però que la vida s’esforça en separar. La Sara Smythe i el Jack Malone són els protagonistes de ‘A la recerca de la felicitat’, de Douglas Kennedy, traduïda al català per Núria Parés i editada per Univers. Una història ambientada a la Nova York de postguerra, amb la Guerra Freda i la caça de bruixes de fons. I narrada de forma àgil, amena, que et fa connectar amb els personatges i la història. Que t’enganxa, o almenys a mi, des de la primera pàgina. Una lectura de més de 600 pàgines però que es devora amb poca estona. Difícil deixar-la de costat. Perfecta per un matí de piscina o una tarda de platja.
Tot comença amb la Kate, filla del Jack Malone. Estem als anys 80-90. A l'enterrament de la seva mare hi acudeix una dona misteriosa. És la Sara Smythe, qui vol explicar-li a la Kate qui és realment i perquè la coneix tan abastament quan ella no n’ha sentit parlar mai. Fem, després dels primers capítols, un viatge al passat, i és quan comença la història pròpiament dia. Anem fins a l’època de la postguerra i coneixem a la Sara Smythe, una jove intel·igent i atractiva que es trasllada del seu poble natal a Nova York per fer carrera, on també hi viu el seu germà, un jove dramaturg gens convencional. Un Dia d’Acció de Gràcies, la Sara coneix al Jack Malone, un periodista nord-americà que tot just ha tornat d’Alemanya de cobrir la Guerra. És l’últim dia del Jack abans de tornar a Europa i passen les poques hores que li queden junts a Amèrica, prometent-se amor etern. El Jack li diu que li escriurà i que quan torni, estaran junts. La Sara, però, no rep notícies seves fins molt temps després quan li envia només un misteriós "Ho sento". El destí i les seves males jugades farà que el que semblava una història d’amor èpica s’acabi convertint també en una història de desamor, de traïcions, d’infidelitats, de matrimonis buits d’amor i d’amors prohibits però impossibles de negar,... ‘A la recerca de la felicitat’ també parla de mort perinatal i d’infertilitat i de com això afecta a les dones. També parla de l’homosexualitat en una època en què es tractava de malaltia mental, o dels efectes de l’alcohol i el tabac.
I tot plegat, en un context històric en el qual res és el que sembla i tothom és sospitós de comunista i d’haver traït els Estats Units i córrer el perill d’acabar empresonat i amb Nova York com un personatge més. És una història carregada de girs inesperats que et fan estar enganxada al llibre.
Tanco, la ressenya, amb una frase que em va agradar molt i que crec que resumeix, també, com les nostres decisions acaben afectant la vida de les persones que tenim a la vora. “La majoria actuem amb bones intencions. Ens esforcem a fer-ho tot el màxim de bé. I tot i això, sovint fallem als altres i a nosaltres mateixos. Però, què més podem fer, a part d’intentar-ho de nou?”
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.