Jump to navigation
"Porque por encima de todas las razones sociales y psicológicas que pueda encontrar en lo que viví, hay una de la cual estoy totalmente segura: esas cosas me ocurrieron para que diera cuenta de ellas".
A aquesta conclusió arriba la premi Nobel Annie Ernaux a 'L'esdeveniment' (editat en català per @angleeditorial i en castellà per Tusquets). Durant poc més de 110 pàgines, l'autora ens relata, amb cruesa i de forma molt directa, un avortament clandestí -i il·legal- a la França dels anys seixanta del segle passat. És el seu avortament. La seva experiència vital, transformada en paraules. La violència que va patir aquells mesos de les acaballes de l'any 63 mentre buscava l'ajuda necessària per acabar amb un embaràs que ni era planificat i encara molt menys desitjat.
"El tiempo dejó de ser una insensible sucesión de días que había que llenar con clases y ponencias, con pausas en los cafés y en la biblioteca, y que conducía a los exámenes, a las vacaciones de verano y al porvenir, para convertirse en algo informe que avanzaba en mi interior y que había que destruir a cualquier precio".
Estudiant modèlica de filologia, Ernaux es queda embarassada de la seva parella en un moment en què la societat penalitza l’avortament amb presó i multes. Sola, sense cap mena de suport, Ernaux busca l'ajuda, la complicitat, d'algun metge, d'algun company o companya, de la seva parella... per acabar amb aquell embaràs. Tothom l'abandona a la seva sort -els metges ignoren la seva petició i fins i tot l'enganyen per prendre's medicaments antiavortius. L'entorn l'aboca a un avortament il·legal que li hauria pogut costar la vida i, quan acudeix a l'hospital sagnant, les mirades de metges i infermeres la jutgen, la maltracten. Viu immersa en una sensació de confusió, de desesperació, pràcticament aniquilada. La seva personalitat, els seus interessos, la seva vida d’estudiant despreocupada, queda soterrada sota la carregar de ser conscient de no voler aquella criatura i no poder trobar cap suport.
'L'esdeveniment' és un testimoni d'allò que passa quan se'ns trau a les dones el dret a decidir sobre els nostres cossos. Un testimoni que Ernaux deixa per escrit perquè, com ella mateixa diu, "y si yo no cento esta experiencia hasta el final, contribuiré a oscurecer la realidad de las mujeres y me pondré del lado de la dominación masculina del mundo".
Era un llibre que m'interessava. Molt. Pel tema que toca. Però també perquè desconeixia la forma d'escriure de la qui va ser premi Nobel de literatura l'any passat. I ha sigut una gran descoberta. Ernaux escriu a bocins, a fragments, reconstruint els fets de l’avortament trenta-anys després de que passessin per deixar constància d’una cosa que no li hauria de passar a cap dona del món mai més. Perquè tenim el dret a decidir sobre els nostres coses. I, malauradament, una lectura escrita l’any 2000 sobre uns fets dels anys 60 i que és ben actual.
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.
