'Pioners, oh pioners!', de Willa Cather

Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather. No va ser fins que Cal Carré va publicar ‘Pioners, oh pioners!’ que vaig descobrir aquesta autora estatunidenca, considerada una gran novel·lista nord-americana al costat d’autors que sí que coneixia com Wharton, Faulkner, Fitzerald o Hemingway. Autora de poemes, dotze novel·les, sis volums de contes i diversos assaigs, Cather va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1923 amb ‘One of ours’.

Nascuda a l’estat de Virgínia l’any 1873, Cather va créixer a Nebraska on vivien molts immigrants del vell món: suecs, noruecs, francesos, irlandesos i bohemis. I precisament ells són els qui inspiren ‘Pioners, oh pioners’. Traduïda per primer cop al català per Núria Sales, aquesta novel·la, la primera d’una trilogia, ens explica la vida de l’Alexandra Bergson, filla d’una família vinguda de Suècia i que s’instal·la a les praderies, una terra salvatge que cal domesticar perquè doni els seus fruits. La història comença amb l’Alexandra de jove i just quan el seu pare mor i ella, al costat dels seus germans i la seva mare, es fa càrrec de la terra. És una dona intel·ligent, forta, tenaç i capaç de defensar el somni dels pioners, que s’erigeix líder de la seua família i fins i tot del territori on s’estan gràcies a la seva capacitat en la presa de decisions per fer fèrtil la terra.

Alexandra deixa enrere la misèria, gràcies les seves decisions, però ho fa a un preu. Perquè  ‘Pioners, oh pioners!’ és una història d’èxits però també de renúncies, de drames, de crítiques. La història d’una dona valenta que assumeix les regnes de la seva família, per davant dels seus germans, i que lluita perquè la terra els doni fruits, tal i com va somiar el seu pare en venir del vell món. Us podeu imaginar, tot això, a la seva època, quins recels i crítiques podia generar, no? Al llarg de 288 pàgines, Cather aconsegueix fer-nos enamorar d’Alexandra, lluitar al seu costat, patir per ella i els que ell estima. Una personatge femenina forta que passa a l’imaginari de personatges memorables.

La forma d’explicar de Cather també m’ha agradat. És intimista. S’atura en els detalls per fer més real la història i, sobretot, per fer-nos real aquesta terra salvatge que els pioners van domesticar. Si teniu ganes d’un bon drama rural, aquesta és una bona opció.  

Ja tinc ganes de seguir descobrint l’obra de Cather. Cal Carré n’ha publicat també  El pont d'Alexander, la seva primera nouvelle publicada l’any 1912. I si no coneixeu aquesta petita editorial artesana, us animo a acostar-vos-hi. Està publicant al català autors clàssics, molts d'ells fins ara inèdits al català, en unes edicions cuidades i que valen molt la pena.