,
02/11/2022
Llibres

‘Quadern prohibit’, d’Alba de Céspedes

La Valeria té 43 anys. Esta casada (amb en Michelle) i té dos fills (el Riccardo i la Mirella, de 21 i 19 anys). Viu a la Roma de la dècada dels 50 del segle passat, en un ambient de postguerra i vivint en una família humil tot i provindre d’una família benestant vinguda a menys. Treballa en un moment en què les dones no és habitual que aportin diners a la família i fa mans i mànigues per poder arribar a totes les “obligacions” que com a esposa i mare la societat li té fixades. Un diumenge assolellat de novembre surt a comprar cigarrets per al seu marit i al quiosc compra un quadern negre, petit. Un acte prohibit (en diumenges el quiosc només pot vendre cigarrets) que es converteix en el seu secret. Ningú de la seva família coneix aquesta petita llibreteta on la Valeria ens explica la seva rutina que, poc a poc, es va trencant. 

‘Quadern prohibit’, de la italiana Alba Céspedes, ha estat una de les novetats que Navona Editorial ha recuperat per aquesta tardor. Un llibre de prop de 320 pàgines escrit en forma de dietari i on anem coneixent els sentiments, dubtes i confidències de la Valeria. A través de la mirada de la protagonista, descobrim tots els convencionalismes socials d’una època en què la dona s’havia de casar i donar tot els seu temps a la família. La Valeria es regeix sota aquest criteri i els defensa fermament però, a la vegada, el fet revolucionari d’escriure en un diari tot el que sent i pensa fa que es vagi qüestionant la vida que porta i l’aparent felicitat que l’uneix amb el seu marit. 

Malgrat que tots aquests convencionalismes poden ser llunyans (i ja els hem superat), entre les confessions de la Valeria encara s’hi troben veritats vigents a ple segle XXI, especialment en tot allò que envolta la presa de consciència de la Valeria com a èsser individual i la lluita interna per trobar la seva veu pròpia, posant en primer terme les seves necessitats. 

Les pàgines d’aquest ‘Quadern prohibit’ passen ràpides i es llegeixen com una confessió íntima i personal de la Valeria on hi podem subratllar més d’una i de deu reflexions. 

Gràcies a Navona Editorial per l’oportunitat de descobrir aquesta obra.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

12/05/2021
"Una temporada en un forn de ferro, amb el sol rostint-li el cervell, era una bona manera de convèncer un negre, igual que un quarto fosc, una habitació suspesa en la foscor, fora del temps". 
02/05/2021
Fa tres anys i onze mesos que soc mare (si entenem que ens convertim en mares el dia que parim la nostra primera criatura). Ho soc d’una menuda intensa i un pèl rebel. Ella m’ha fet mare a ulls de la societat.
25/04/2021
Enguany sí. Enguany els llibres i les roses van sortir al carrer. Vam tenir diada de Sant Jordi. I va ser un 23 d’abril. No un 23 de juliol. Ni un 23 de setembre. Un 23 d’abril. Com havia de ser.
28/03/2021
El mes de març, des de fa tres anys, la comunitat de #bookstragram (aquells perfils que compartim les nostres lectures a Instagram) el dediquem (totalment o en part) a llegir literatura asiàtica. La iniciativa va sorgir d'una bookstagramer y bookt
13/03/2021
Som a dissabte. A les 12.30 del migdia. L’hivern sembla que s’acomiadi i el sol ja comença a escalfar.
23/02/2021
“No descansarà, no dormirà fins que sàpiga que estan sans i estalvis. Plantarà cara, lluitarà, desmuntarà la premonició que sempre ha tingut segons la qual tindrà dos fills"