,
28/03/2021
Llibres

'Retrat de Shunkin', de Junichiro Tanizaki

El mes de març, des de fa tres anys, la comunitat de #bookstragram (aquells perfils que compartim les nostres lectures a Instagram) el dediquem (totalment o en part) a llegir literatura asiàtica. La iniciativa va sorgir d'una bookstagramer y booktuber (@magratajostiernos a Instagram) y s'ha fet tan popular que fins i tot les pròpies editorials fan propostes de les lectures asiàtiques que tenen a les seves col·leccions. Aquestes iniciatives són una oportunitat per apropar-nos a autors i autores d'aquest continent i llegir històries ambientades en aquests paísos. Des de l'any passat que intento sumar-m'hi amb alguna lectura asiàtica i tinc tendència a que siguin del Japó, tot i que enguany he començat també una lectura d'Afganistan. I tot i que al març potser no hagi llegit tots els llibres d'autores i autors asiàtics, en tinc diversos esperant-me que espero llegir durant l'any. 

Dit això, el llibre que centra el post d'avui és ‘Retrat de Shunkin', el primer libre de Junichiro Tanizaki que llegeixo. I, un cop acabat i deixat reposar, no sé ben bé què pensar-ne. 

Me'l vaig llegir en un suspir, perquè la narrativa és delicada i pausada i gaudeixes del so de les paraules, més enllà del sentit que tenen (no tinc massa clar si això que acabo d'escriure té gaire sentit per a vosaltres). També la història que va dibuixant, la de la Shunkin, és força captivadora. La Shunkin és una xiqueta malcriada d'una família benestant japonesa que es queda cega als nou anys i es converteix en una virtuosa del shamisen, però també en una dona cruel que gaudeix d'exercir el paper de superior a les seves relacions, principalment amb el Sasuke, el seu criat, alumne i, finalment, amant. Sembla que la Shunkin sigui incapaç de tenir cap sentiment i abusa de la seva posició de poder cap al Sasuke, que està completament captivat i enamorat de la seva ama i mestra i es deixa humiliar de totes les formes.

A través d'un narrador testimoni, que en més d'un cop m'ha semblat el propi Tanizaki parlant-me directament, es va reconstruint la vida de la Shunkin i la seva relació tòxica amb el Sasuke, fins el final dels seus dies. Un final que no desvetllaré però que, malgrat ser pertorbador acaba mostrant també un cantó més humà de la Shunkin. I malgrat la dona tan pertorbadora que és la Shunkin, insofrible en algun moment, la història està narrada d'una forma que fa que no es sigui tan incòmoda com esperava abans de començar-lo a llegir. 

Aquesta edició és de la col·lecció Petits Plaers, de Viena Edicions, una col·lecció delicada i molt ben cuidada. Si no la coneixeu, us animo a que aneu a alguna llibreria de barri i els hi demaneu. Hi trobareu petites grans joies que faran la vostra delícia. 

Ens retrobem al proper post. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

28/03/2021
El mes de març, des de fa tres anys, la comunitat de #bookstragram (aquells perfils que compartim les nostres lectures a Instagram) el dediquem (totalment o en part) a llegir literatura asiàtica. La iniciativa va sorgir d'una bookstagramer y bookt
13/03/2021
Som a dissabte. A les 12.30 del migdia. L’hivern sembla que s’acomiadi i el sol ja comença a escalfar.
23/02/2021
“No descansarà, no dormirà fins que sàpiga que estan sans i estalvis. Plantarà cara, lluitarà, desmuntarà la premonició que sempre ha tingut segons la qual tindrà dos fills"