,
28/03/2021
Llibres

'Retrat de Shunkin', de Junichiro Tanizaki

El mes de març, des de fa tres anys, la comunitat de #bookstragram (aquells perfils que compartim les nostres lectures a Instagram) el dediquem (totalment o en part) a llegir literatura asiàtica. La iniciativa va sorgir d'una bookstagramer y booktuber (@magratajostiernos a Instagram) y s'ha fet tan popular que fins i tot les pròpies editorials fan propostes de les lectures asiàtiques que tenen a les seves col·leccions. Aquestes iniciatives són una oportunitat per apropar-nos a autors i autores d'aquest continent i llegir històries ambientades en aquests paísos. Des de l'any passat que intento sumar-m'hi amb alguna lectura asiàtica i tinc tendència a que siguin del Japó, tot i que enguany he començat també una lectura d'Afganistan. I tot i que al març potser no hagi llegit tots els llibres d'autores i autors asiàtics, en tinc diversos esperant-me que espero llegir durant l'any. 

Dit això, el llibre que centra el post d'avui és ‘Retrat de Shunkin', el primer libre de Junichiro Tanizaki que llegeixo. I, un cop acabat i deixat reposar, no sé ben bé què pensar-ne. 

Me'l vaig llegir en un suspir, perquè la narrativa és delicada i pausada i gaudeixes del so de les paraules, més enllà del sentit que tenen (no tinc massa clar si això que acabo d'escriure té gaire sentit per a vosaltres). També la història que va dibuixant, la de la Shunkin, és força captivadora. La Shunkin és una xiqueta malcriada d'una família benestant japonesa que es queda cega als nou anys i es converteix en una virtuosa del shamisen, però també en una dona cruel que gaudeix d'exercir el paper de superior a les seves relacions, principalment amb el Sasuke, el seu criat, alumne i, finalment, amant. Sembla que la Shunkin sigui incapaç de tenir cap sentiment i abusa de la seva posició de poder cap al Sasuke, que està completament captivat i enamorat de la seva ama i mestra i es deixa humiliar de totes les formes.

A través d'un narrador testimoni, que en més d'un cop m'ha semblat el propi Tanizaki parlant-me directament, es va reconstruint la vida de la Shunkin i la seva relació tòxica amb el Sasuke, fins el final dels seus dies. Un final que no desvetllaré però que, malgrat ser pertorbador acaba mostrant també un cantó més humà de la Shunkin. I malgrat la dona tan pertorbadora que és la Shunkin, insofrible en algun moment, la història està narrada d'una forma que fa que no es sigui tan incòmoda com esperava abans de començar-lo a llegir. 

Aquesta edició és de la col·lecció Petits Plaers, de Viena Edicions, una col·lecció delicada i molt ben cuidada. Si no la coneixeu, us animo a que aneu a alguna llibreria de barri i els hi demaneu. Hi trobareu petites grans joies que faran la vostra delícia. 

Ens retrobem al proper post. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

11/10/2021
‘Estiu’, d'Ali Smith (en castellà ‘Verano’, editat per Nórdica Libros i publicat a finals d’agost de 2021, volum que he llegit jo) és l’últim dels llibres del ‘Quartet estacional’ de l’autora escocessa que arranquen amb 'Tardor', publicat el 2019.
03/10/2021
“En realitat estan procurant que sobrevisqui tot el que hi ha d'ordinari per evitar que l'extraordinari els engoleixi vius". 
20/08/2021
De Chimamanda Ngozi Adiche només havia llegit 'Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells', un llibre molt breu basat en una carta que l'autora va enviar a una amiga seva i on li dona 15 consells per educar en el feminisme a la seva
17/08/2021
Tendra. Intel·ligent. Irònica. Divertida. La història de la Sophia i la seva àvia, en una remota illa del golf de Finlàndia, és així.
14/07/2021
Portem un mes d’estiu. La calor s’intensifica. La canícula tot ho alenteix.. L’estiu no és la meva estació de l’any preferida, més aviat al contrari.
14/07/2021
“Dies que devien ser tan cruels com el part d’un fetus mort; dies sense sentit, dies iguals, un dia lent engranant-se lentament amb el següent, sense treva ni descans, sense cap il·lusió a l’horitzó i sense cap bon record”.
07/07/2021
‘Tornar a casa’, la primera novel·la de l’escriptora nord-americana d’origen ghanès Yaa Gyasi, editat tant en català com en castellà per l’editorial Salamandra, és el primer llibre que he llegit per al Black History July en avançada al mes de juny