,
28/03/2021
Llibres

'Retrat de Shunkin', de Junichiro Tanizaki

El mes de març, des de fa tres anys, la comunitat de #bookstragram (aquells perfils que compartim les nostres lectures a Instagram) el dediquem (totalment o en part) a llegir literatura asiàtica. La iniciativa va sorgir d'una bookstagramer y booktuber (@magratajostiernos a Instagram) y s'ha fet tan popular que fins i tot les pròpies editorials fan propostes de les lectures asiàtiques que tenen a les seves col·leccions. Aquestes iniciatives són una oportunitat per apropar-nos a autors i autores d'aquest continent i llegir històries ambientades en aquests paísos. Des de l'any passat que intento sumar-m'hi amb alguna lectura asiàtica i tinc tendència a que siguin del Japó, tot i que enguany he començat també una lectura d'Afganistan. I tot i que al març potser no hagi llegit tots els llibres d'autores i autors asiàtics, en tinc diversos esperant-me que espero llegir durant l'any. 

Dit això, el llibre que centra el post d'avui és ‘Retrat de Shunkin', el primer libre de Junichiro Tanizaki que llegeixo. I, un cop acabat i deixat reposar, no sé ben bé què pensar-ne. 

Me'l vaig llegir en un suspir, perquè la narrativa és delicada i pausada i gaudeixes del so de les paraules, més enllà del sentit que tenen (no tinc massa clar si això que acabo d'escriure té gaire sentit per a vosaltres). També la història que va dibuixant, la de la Shunkin, és força captivadora. La Shunkin és una xiqueta malcriada d'una família benestant japonesa que es queda cega als nou anys i es converteix en una virtuosa del shamisen, però també en una dona cruel que gaudeix d'exercir el paper de superior a les seves relacions, principalment amb el Sasuke, el seu criat, alumne i, finalment, amant. Sembla que la Shunkin sigui incapaç de tenir cap sentiment i abusa de la seva posició de poder cap al Sasuke, que està completament captivat i enamorat de la seva ama i mestra i es deixa humiliar de totes les formes.

A través d'un narrador testimoni, que en més d'un cop m'ha semblat el propi Tanizaki parlant-me directament, es va reconstruint la vida de la Shunkin i la seva relació tòxica amb el Sasuke, fins el final dels seus dies. Un final que no desvetllaré però que, malgrat ser pertorbador acaba mostrant també un cantó més humà de la Shunkin. I malgrat la dona tan pertorbadora que és la Shunkin, insofrible en algun moment, la història està narrada d'una forma que fa que no es sigui tan incòmoda com esperava abans de començar-lo a llegir. 

Aquesta edició és de la col·lecció Petits Plaers, de Viena Edicions, una col·lecció delicada i molt ben cuidada. Si no la coneixeu, us animo a que aneu a alguna llibreria de barri i els hi demaneu. Hi trobareu petites grans joies que faran la vostra delícia. 

Ens retrobem al proper post. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

02/02/2023
"Porque por encima de todas las razones sociales y psicológicas que pueda encontrar en lo que viví, hay una de la cual estoy totalmente segura: esas cosas me ocurrieron para que diera cuenta de ellas".
26/01/2023
Quins efectes a llarg termini pot tenir la sobreexposició de menors a les xarxes socials sobre els propis menors?
17/01/2023
Pot un amor de quatre dies perdurar tota una vida? Poden, dos persones, decidir no estar plegats però mantenir-se fidels durant dècades a la distància? Els fills són bon motiu per a renunciar a un amor intens?
09/11/2022
Irredempt. “No alliberat”. Això són els protagonistes que Cristina García i Molina (Granollers, 1975) ens presenta a la seva primera novel·la.
02/11/2022
La Valeria té 43 anys. Esta casada (amb en Michelle) i té dos fills (el Riccardo i la Mirella, de 21 i 19 anys).
25/10/2022
“En les parelles que no saben fer servir les paraules, es comprèn que els malentesos siguin com una bola de neu i acabin fent trencadisses”.   
10/10/2022
Diu l’escriptora croata Lana Bastasic que la societat tendeix a subestimar la manera en què els infants perceben el món, que sempre se’ls mira com a éssers humans de segona, com si fossin menys capaços d’entendre, explicar o empatitzar i que les s