,
07/07/2021
Llibres

‘Tornar a casa’, de Yaa Gyasi

‘Tornar a casa’, la primera novel·la de l’escriptora nord-americana d’origen ghanès Yaa Gyasi, editat tant en català com en castellà per l’editorial Salamandra, és el primer llibre que he llegit per al Black History July en avançada al mes de juny. Serà, sense cap mena de dubte, un llibre de cinc estrelles i estarà entre els millors que llegiré enguany. Un llibre a través del qual s’aprèn sobre alguns dels fets més rellevants de la història dels africans: les guerres tribals, el colonialisme, el comerç d’esclaus, l’arribada dels missioners, la guerra civil americana, el tràfic d’esclaus, la gran migració negra, la lluita pels drets civil, l’epidèmia de l’heroïna, … Molts temes però presentats d’una manera que s’assumeixen molt fàcilment.

‘Tornar a casa’ comença al segle XVIII a la costa sud-occidental d’Àfrica -l’actual Ghana- amb dues germanes, l’Effia i l’Esi, filles de la mateixa mare i de dos pares d’ètnies diferents. L’Effia és obligada a casar-se amb un governador anglès i anar-se’n a viure a una fortalesa a tocar de la costa africana. L’Esi serà capturada i traslladada cap al sud dels Estats Units com a esclava. Sense saber-ho, les dues germanes coincidiran per un moment de temps en la fortalesa: una en condició de concubina d’un general i l’altra com a esclava. A partir d’aquí, anirem coneixent els i les seves decents…  I és que l’Effia i l’Esi, que  no arribaran a conèixer-se mai, són les ancestres de les dues nissagues familiars integrades per set generacions que protagonitzen el llibre. A través de fragments de la vida d’un membre de cada generació, anirem coneixent la història. Els descendents de l’Effia seguiran a l’Àfrica, mentre que els de l’Esi estaran als Estats Units.

‘Tornar a casa’ és una història de dolor i d’aflicció. Dura, de les que remouen els fetges i de les que es queden amb tu setmanes. És una història que te’n fa adonar del privilegi que vivim i hem viscut les que hem nascut a Europa, amb la pell blanca, pel simple fet de tenir la pell d’aquest color i haver nascut on hem nascut. Però ‘Tornar a casa’ és també una història de superació i esperança, que llança el missatge que cal seguir lluitant, sigui de forma individual o de forma col·lectiva. No traspua gens de rancor, sinó que presenta els fets d’una manera, diria, força objectiva que permet a qui llegeix, posar-se a la pell de totes aquestes generacions de negres que s’han enfrontat i encara s’enfronten al racisme. És una història, també, de cerca d’identitat, en especial, d’aquells afroamericans que no acaben de ser acceptats com a americans -malgrat haver nascut en aquest continent- però que tampoc són africans perquè tenen poc vincle amb el país d’origen dels seus ancestres. Et fa reflexionar, a més, sobre la immigració, amb la que convivim cada dia, i veure amb els ulls d’aquestes persones què suposa haver abandonat el seu país o haver nascut en un país on la majoria de gent té un color de pell diferent, unes creences diferents… Diria que és una lectura que et fa una miqueta més empàtica, d’aquelles que t’obren els ulls a una realitat i que et fan repensar com, des de la teva posició privilegiada, has de mirar el món.

A ‘Tornar a casa’ també veiem com allò que passa a cada generació influeix a les següents, com som fruit de la història amb majúscula però també la història quotidiana, aquella que passa en el si de les famílies. És també una història molt íntima, d’històries personals, on també trobem pinzellades de temes com la maternitat, l’homosexualitat, la fe, les malalties mentals,... I Yaa Gyasi empodera les dones i les mostra com a víctimes, però també com a pous de saviesa, de valentia i de força.

I abans d’acabar, un apunt sobre l’autora. Yaa Gyasi és, precisament, una d’aquestes persones nascudes a Àfrica, concretament a Ghana l’any 1989, que va emigrar als Estats Units amb la seva família amb només dos anys. El 2009, amb una beca d’investigació mentre estudiava a la Universitat d’Stanford, viatja al seu país d’origen on es comença a gestar la idea d’aquest primer llibre que ha sigut premiada amb diversos premis als Estats Units. Una recerca que es nota en el llibre. De fet crec que tota aquesta recerca es denota també en l’estructura del llibre. Organitzat amb capítols, un dedicat a un membre de cada generació i alternant les dues nissagues. Finalment, també un reconeixement per a la traducció. Jo l’he llegit amb català i crec que és una molt bona traducció que fa que el llibre flueixi. En definitiva, un llibre que, com podeu veure, m’ha entusiasmat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

02/02/2023
"Porque por encima de todas las razones sociales y psicológicas que pueda encontrar en lo que viví, hay una de la cual estoy totalmente segura: esas cosas me ocurrieron para que diera cuenta de ellas".
26/01/2023
Quins efectes a llarg termini pot tenir la sobreexposició de menors a les xarxes socials sobre els propis menors?
17/01/2023
Pot un amor de quatre dies perdurar tota una vida? Poden, dos persones, decidir no estar plegats però mantenir-se fidels durant dècades a la distància? Els fills són bon motiu per a renunciar a un amor intens?
09/11/2022
Irredempt. “No alliberat”. Això són els protagonistes que Cristina García i Molina (Granollers, 1975) ens presenta a la seva primera novel·la.
02/11/2022
La Valeria té 43 anys. Esta casada (amb en Michelle) i té dos fills (el Riccardo i la Mirella, de 21 i 19 anys).
25/10/2022
“En les parelles que no saben fer servir les paraules, es comprèn que els malentesos siguin com una bola de neu i acabin fent trencadisses”.   
10/10/2022
Diu l’escriptora croata Lana Bastasic que la societat tendeix a subestimar la manera en què els infants perceben el món, que sempre se’ls mira com a éssers humans de segona, com si fossin menys capaços d’entendre, explicar o empatitzar i que les s