,
10/08/2018
Filosofia
Black Hole i Mosquito
Foto:
Toni Ruiz

Amors secrets entre superherois

- Què volies dir-me?

- Res. Mmmm. Què és un plaer lluitar sempre al teu costat.

- El plaer és meu. Crec que sense tu, la meva vida no tindria sentit.

- Ho dius seriosament?

- Clar! La vida del superheroi és molt solitària. A més, sense tu, el malvat Ein Stein encara rondaria per Tortosa fent estralls amb els seus enginys malèfics. Ets increïble.

- Així creus que sóc increïble?

- Clar.

- Doncs saps? El que volia dir-te és que estic enamorat de tu.

- (Apartant-se una mica) Crec que t'equivoques. Vull dir. Ja saps. M'agraden les dones. No és res personal. Em sap greu.

- El què et sap greu?

- Potser ens hauríem de separar. Cadascú anar per la seva banda a partir d'ara.

- Jo per Amposta i tu per Tortosa vols dir?

- Bé. Em resultaria incòmode lluitar al teu costat sabent que sents alguna cosa per mi.

- De fet, fa uns moments, tu has dit que també senties alguna cosa per mi, no?

- Què coi dius ara?

- Res. Deixa-ho. Només deia que l'amistat també és un sentiment. I que el fet de què senti alguna cosa per tu no t'hauria de molestar pas.

- Disculpa, no volia,...

- (Interrompent) Si fos una dona em proposaries el mateix?

- Ho sento, no volia,... Sóc un imbècil.

- Potser els dos ho som. De fet fa temps que ni tu ni jo tenim temps per a ningú. Passem dia i nit junts combatent el mal. Jo faig el dinar, tu el sopar. Jo frego el pis, tu planxes la roba,...

- (Amb el cap cot) Sí, ben mirat som una parella de fet. Sense sexe, però una parella.

- Potser no cal sexe per fer l'amor,...

- (Intentant somriure) Ei, no et passis ara.

- La confiança fa fàstic. Per cert, el teu nom de superheroi, en el seu moment me va fer dubtar.

- Black Hole? (Es posa a riure amb totes les seves forces). Seràs imbècil.

- Idiota. T'estimo.

- I jo a tu també. Perdona per....

- No. T'entenc. Entenc que te costi entendre'm.

- Saps? Sempre he lluitat per ser impecable a ulls dels demés i quan el meu millor amic va i me diu que m'estima, jo actuo com el pitjor dels homòfobs.

- No ets perfecte. T'estimo.

- Jo també t'estimo i molt. Per cert, avui cuines tu que jo ja porto dies fent dinar i sopar.

- No fotis.

- Com que que no foti? Ja fa dies que se't veu recuperat de l'esquinç que et va provocar Surinam en aquella maleïda lluita.

- Si no hagués estat per mi, Tortosa no ho hagués comptat.

- Et creus que ets Joan Sabaté o què?

- Tampoc et passis ara. Surinam volia irradiar tota la ciutat amb rajos Gamma...

- Com si jo no hagués participat en el combat.

- (Bufant) D'acord, avui cuino jo.

- T'estimo.

- Em fas un petó?

- Tampoc te passis.

- (Somrient) Homòfob.

- Imbècil.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.