,
28/01/2014
Filosofia

I el teu poble a què fa olor?

El meu poble és singular, altament únic pel que fa a les olors. Alguns dies, depenent d'on bufi el vent olorarà a fleca. Hi ha una fàbrica de pastes i pans al polígon que desprèn una forta essència i que ho impregna tot fins a tal punt que quan la sents t'agafen ganes d'emportar-te un dolç a la boca.

De vegades, molt poques, Campredó ha fet oloreta a producte químic, i és que al polígon industrial que tenim a tocar n'hi ha unes quantes de factories d'aquest tipus. Els dies que Campredó s'ha llevat una mica química tot el poble ha pogut sentir com la distància entre fàbriques i cases és molt curta, que som, molt a pesar nostre, part d'un polígon (o que el polígon és part nostra tot i que a Tortosa no ho vegin així).

Tuf, sí, tuf, tal com sona. A ningú li passa per alt que la fàbrica de cel·lulosa desprèn una olor bastant desagradable i que evoca contaminació pels quatre costats. Tan bona olor que fan els llibres quan els estrenes... i mira, tothom quan naix déu fer mala olor, però és que la del paper és insuportable. Doncs aquesta simfonia silenciosa ha arribat algun dia al meu poble. Per sort, crec que podria comptar amb els dits de la mà les vegades que des de casa meua l'he sentit.

Llavors amenaça amb ploure i un se sent alleugerit perquè tot s'impregna de naturalesa i el poble evoca els camps de conreu que l'envolten. La terra s'humiteja, enforteix el seu olor i, sobtadament, sembla que tinguem el polígon industrial a desenes de quilòmetres de distància. Els pagesos se'ns aproximen i, fent volar la imaginació, podem notar el respirar del seu treball.

De vegades olor a fem, perquè a Campredó tenim granges de porcs i també perquè els pagesos enriqueixen els camps amb l'ajuda d'aquests materials naturals. Depenent d'on vingui el vent podrem sentir una cosa o una altra. Olor a herba, a aigua corrent i també olor a fang quan els plujats ens han ofert una treva.

Potser el poble, la majoria de les vegades, no faci cap mena d'olor. Només que de tant en tant, exposats a un entorn tan heterogeni arriben diferents essències com si fossin reis mags atrets per l'estel d'orient. Ara camp, ara fàbrica, ara cases i Campredó que és un poble envoltat per diferents universos, com una illa al mig d'un oceà, com una llar frontera entre el món industrial i l'agrícola intentant evitar que el primer es mengi al segon.
 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.