,
13/08/2012
Filosofia

Jo que sóc poqueta cosa... Aniversari

Jo sóc poqueta cosa, molt poqueta cosa. Tant com un nadó, que si és quelcom ho és en relació a la seva mare; ella és gran part del seu món.Nadó sense consciència de sí mateix però amb intuïció i aferrat a la vida. Jo sóc molt poqueta cosa i no és falsa modèstia. Algun dia se m’endurà el vent, i si sóc alguna cosa i aconsegueixo semblar més és gràcies al meu entorn, a les amistats que em valoren.

Si a algú li sembla bé allò que faig no és mèrit meu, és una qüestió d’acceptació i de fascinació de l’entorn que està predisposat a valorar-me. No seré més perquè algú em valori més però si que seré més si la gent a qui estimo m’estima a mi. Primer van els sentiments i després la raó. Si algú ens agrada tendirem a valorar més positivament allò que realitza. És més fàcil perdonar i justificar allò que estimem que allò que no té res a veure amb nosaltres. I jo sóc poqueta cosa, com la criatura que dormia tranquil·lament durant l’aniversari d’Oriol.

Sóc poqueta cosa, una petita inspiració que està dissenyada per fer somriure i poca cosa més, però no menys. Però ser poqueta cosa em sembla tan bonic! Res d’anar carregat, res de prescripcions, només intuïcions. Res de transcendències. Només immanències. I tot el que sóc ho és mercès a la gent que m’envolta i que em dignifica perquè quan sento que algú, podent estar al costat d’una altra persona, decideix quedar-se amb mi és llavors quan sento, que la menudesa de la que estic feta, arriba a la seva plenitud. El meu privilegi: tenir la meva gent al meu costat i això és el que fa que la coseta que sóc s’infli de vida.

Oriol, feliç aniversari. Tu formes part del meu privilegi i me vas permetre dir-t’ho i això em fa feliç. Poder dir que estimo a qui estimo és el meu privilegi. Gràcies Oriol, i també gràcies a Gemma Balagué per ajudar-me a regalar una cançó i no un simple poema a deshores. Josep, German, vosaltres també sou part del meu món tal i com la cançoneta mostra, gràcies.

 

Melmelada, Cançó per a Oriol Gracià (clickeu per escoltar-la, si voleu...)

 

Cortina de prunes,

Babaus i sonars,

Cargols que pugen pels peus

I si cal una mica de gelatina.

Yoga de mestres europeus

De Campredó a Paüls

Sense saber per on pares.

Disfresses franceses,

Olor a renaixença

I un poema sense rima.

 

Noi que cremes etapes,

Escòcia, França, Tortosa;

Que gires i gires, no pares.

Noi de mirada atenta,

Sàpiens, surtdecasa en prosa

Ara en fas 30 i no bades.

 

Cacauets marrons blindats,

Cinèfils, joves, Senegal,

Josep, jo i German.

Hola, adéus a deshores

Però sempre al teu costat.

Pianos, gralles que sonen

I Gemma que em vol ajudar

A dir que els amics t’estima’m

Encara que t’estiguis fent gran.

Oriol que passes dels 30, felicitats.

Melmelada

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.