Jump to navigation
Toquen a morts. És un dia trist. Anava jo caminant, pensant en les meues coses i van i me diuen que s'ha acabat. Finiquitada. Quasi que m'agafa un infart. Tanta salut tenia pobreta. Se la veia en forma, però no. Tenia un mal endèmic. La hòstia, que m'he quedat aturat i ara ja no sé què fer.
Avui m'han anunciat que la Filosofia deixarà d'existir com a tal, en breu. Al menys en l'àmbit acadèmic. La seva cosina Humanitats és més atractiva i avui dia ja sabem que l'aspecte físic és molt important. Filòsofs anem desfilant cap al museu, a reflexionar sobre la nostra nova llar: el passat. Ara som demodés i comencem a fer pudor a massa profund, a florit inclús. Avui dia que s'imposa allò efímer i superficial és millor anar a comprar mobles a IKEA que no pas conversar amb un filòsof com Nietzsche. A IKEA almenys fas gimcana.
Què passarà ara? Doncs es crearà una allau de filòsofs, com de persones a l'hora punta als metros, a veure qui ocupa les darreres places disponibles que habitar a Instituts i Facultats. Una guerra de filòsofs? Ens pegarem amb La República de Plató els uns als altres? O potser farem duels de retòrica? A no, que això ja ho fan els polítics. Potser mos posen a “Gran Hermano Reflexión”. La gent que no pot dormir, amb nosaltres segur que s'adormiria. Els psiquiatres ens receptarien com a medicament contra l'insomni.
I de l'adjectiu de filòsof què en podríem fer? A Guardiola, per exemple, com l'insultaríem si ja no el podem anomenar filòsof? Humanista. Si tot plegat segur que ja té una fundació sense ànim de lucre. Què bé que sona! Jo vull ser-ho! Esportista, però de caràcter espiritual. Més elevat. Una mica d'aquí, una mica d'allà i.... Merda i Nietzsche? Ell no ho suportaria. Jo que tan fidel li he sigut. Si em veiés emocionant-me m'insultaria “Humanista, massa humanista!” però jo li plantejaria la decisió com el naixement d'una comèdia, un teatre. La lleugeresa al servei de la supervivència.
Però on anirà la gent sense uns guies com nosaltres? Doncs on anava fins ara, coi. Que no som tan importants. Si molts en diuen dels filòsofs les mosques colloneres i tothom sap que una mosca collonera sol ser aniquilada o espantada. A ningú li acaben d'agradar. Però els humanistes agraden a tothom, posen l'ésser humà per sobre de totes les coses i li ofereixen amor i tendresa. Són com les Mary Poppins del pensament, “amb un poc de sucre tot té més bon gust”... fins que ens agafa diabetis, clar.
La Filosofia fundà les Universitats i ara la primera amb una punyalada a l'esquena li pregunta a la segona: “Tu també filla meua?” i ella li respon “Mare, no tinc res contra tu, és només una qüestió política” i ja ens la tenim amb el mite d'Elektra encara que pogués semblar la darrera escena que compartiren Cèsar i Brutus. És qüestió d'evolució al cap i a la fi. Només els éssers més inadaptats sobreviuen i és que la filosofia potser s'havia adaptat tan bé que es trobava a un sofà descansant a casa seua quan va succeir l'assassinat, o potser era a una torre de marfil? O serà que es va suïcidar? Haurem de cridar una comissió d'investigació per esbrinar-ho.
En fi que la filosofia s'està morint i que jo porto un emprenyament que no m'aguanto. He dit que s'està morint? Si fa uns instants he dit que estava morta. No importa, són jocs del llenguatge. No importa gens ni mica. Ara que la filosofia està agonitzant no cal recordar a Wittgenstein. Seria massa profund i insuportable. Potser serà millor callar.
M'hi nego!
Ei, vosaltres. Deixeu-me anar. Què feu? Que Plató i Sòcrates us maleeixin. No estic delirant! Sóc lúcid, ben lúcid. Deixeu-me vos dic! Visca la mort, mori la intel·ligència! No. Ara ho veig clar. Escolteu-me, escolteu-me. La filosofia no ha mort. Només "està de parranda".
Aaaaaaaaaah!
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
