,
29/04/2020
Filosofia
They live
Foto:
Toni Ruiz

La ideologia són les ulleres amb què mirem la realitat

Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un model heliogeocèntric defensant que tots els planetes girarien al voltant del Sol, mentre que considerava que el mateix Sol giraria al voltant de la Terra.
 
El cas és que aquest astrònom va defensar que la Terra era el centre de l'Univers i que romania estàtica i va centrar-se, per justificar-ho, amb l'observació que els estels no semblen moure's i, en cas que la Terra es mogués, sí que haurien de mostrar moviment aparent. El cas és que degut a prejudicis de l'època (com el fet de pensar que els estels estaven molt més a prop del que en realitat estan) juntament amb la manca de perspectiva de l'època quant a astronomia i afegint-li una cosmovisió cristiana, ja tenim una teoria científica defensada com a vertadera, però errònia.
 
Perquè us feu una idea de fins on arriben els prejudicis, quan l'astronàuta Gagarin va tornar de l'espai exterior li van preguntar si havia vist a Déu, perquè la imatge del cel era aristotèlica cristiana, encara. I és que Gagarin, home de fe, esperava veure'l (com Son Goku quan puja al cel i es troba a Popo).
 
Imaginem-nos si en ciència ja passen aquestes coses, que adapten les estadístiques i observacions a certs prejudicis i interessos, què farà el propi individu respecte la seva percepció sobre la realitat social, econòmica i política, influenciada per la seva pròpia manca de perspectiva adobada amb un excés de notícies que només fan que generar tensió.
 
M'atreviria a dir que molta gent que ara critica al Govern socialista i que el titlla de chavista, defensaria la majoria de propostes, sinó totes, si vinguessin aplicades pel seu model de partit polític preferit. Evidentment, en aquest cas, els que defensen el socialisme tendirien a criticar el que ara justifiquen.
 
No dic tothom, però sí molta gent. Tampoc dic que el PSOE ho estigui fent bé. Només dic que tendirem a disculpar o a agrair aquells actes, en partits afins a la nostra ideologia, que si per contra els portessin a terme partits contraposats podríem arribar a castigar amb totes les nostres forces.
 
El problema més greu ve quan la nostra ideologia fa que interpretem tot allò no afí a nosaltres com un perill i tot allò afí a nosaltres com quelcom a defensar o a justificar. En això els mitjans de comunicació i periodistes tenen una responsabilitat. El fet de comptar amb experts que convidin a la reflexió i no a opinadors sofistes que convidin a generar tensió sempre promourà una maduresa social i perspectiva per aproximar-nos a una crítica desinteressada.
 
Ara mateix ens estem alimentant de la nostra ideologia de manera indiscriminada, el nivell de qualitat de molts articles de diaris és de trinxera i no de reflexió, com si es tractés d'una guerra i no d'un problema social i sanitari. Posats a fer, busquem una ideologia basada en no prèmer el gatell massa ràpid o correrem el risc de disparar indiscriminadament com malauradament ja està passant. Sobretot ara que els bots promouen corrents d'opinió per decantar el nostre punt de vista al seu favor. Ara cal més distanciament que mai, només la perspectiva ens pot aproximar una mica a la veritat.
  
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.