,
29/03/2011
Filosofia

La nit és lo que té...

És de nit. Vaig amb bus. Llegint o intentant llegir “Todo está iluminado” del Safran Foer. La versió catalana no és gaire bona, què hi farem! Torno cap a casa amb el nit bus de TMB. El xofer encara no ha pujat, ens vigila des de fora mentre fa les últimes calades al seu cigar que es quedarà a mig consumir. Els sorolls de la nit sonen esmorteïts, acompanyen tímidament l'ambient com intentant no molestar.

 

Comença el trajecte, una dona dorm al meu costat. Poc a poc és va arramblant a les meves espatlles. Resulta una mica inquietant. No sol passar que algú que en estat de vigília ni tan sols et miraria s'atreveixi a dormir al teu costat i poc a poc vagi trobant el seu lloc en tu com baixant la guàrdia. Llegeixo com puc, intentant no molestar-la.

 

Dues parades més tard tot segueix igual. Gent que baixa i gent que puja, el xofer va a la seva, ni tan sols interpel·la a qui no fitxa el seu bitllet. La nit és més permissiva, això em pareix. Tots abaixem l'estat d'alerta com si la foscor ens cobrís les esquenes. El silenci és trenca, comença a sonar música, de telèfon mòbil crec, de molt baixa qualitat.

 

La dona es desperta. El xofer rondina. La gent mira cap enrere. Sembla ser que algú vol compartir la seva música amb tothom. La vol compartir o simplement vol marcar el territori? No ho sé massa bé. Només sé que la tecnologia permet que una persona acabi amb moltes persones sense esforçar-se massa. Acabar en sentit figurat encara que algunes vegades es pogués entendre en sentit literal. En aquest cas la paciència era lo que amenaçava acabar-se.

 

Sona Manel encara que soni molt malament. La dona del meu cantó es carrega de valor i li pregunta per quin motiu no es posa uns auriculars, que no molesti a la demés gent. Sorprenentment el noi respon amb timidesa. Baixa la música del seu mòbil i li contesta: “Disculpin senyors, jo només volia compartir la música amb vostès ara que cada vegada és més complicat i car escoltar-la en llocs públics. Jo tinc un compte spotify premium i pensava compartir-lo gratis. M'he equivocat. Perdó.”

 

Allò sonava a petita revolució i és que quantes més prohibicions hi ha més fàcil és transgredir la norma. Aquell noi m'ha guanyat l'estima. De sobte em desperto, estic recolzat a les espatlles de la dona del meu costat i sona una música molt agressiva, sona molt malament. La gent no diu res, ni jo tampoc m'atreveixo a demanar-li a la noia que deixi d'escoltar Ràdio Flaixbac sense auriculars. El somni d'abans no em serveix per sentir-me menys indignat i més impotent que mai.

 

Fi del trajecte.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.