Filosofia 200mg
,
22/08/2012
Filosofia

A règim de periodisme

Si vols veure una catàstrofe natural al costat d'un futbolista celebrant el gol del teu equip posa't a llegir quants més diaris millor, a mirar quants més telenotícies millor i a escoltar totes les emissores de noticiaris. Si vols veure com un moviment majoritari és interpretat com a minoritari llegeix notícies escrites per periodistes d’ideologies discrepants amb el ja esmentat moviment. Si vols entendre per quin motiu no es desmantellen els actes fraudulents dels bancs només cal que miris qui patrocina la secció d’esports d’un informatiu. Si vols renunciar a un coneixement objectiu en benefici de l’espectacle  que ofereixen “opinadors” viscerals el món del periodisme et serà de gran ajuda. 

 
Ells trien amb quina informació hem d’anar a dormir o a dinar. Ells, quina informació ens acompanyarà durant el matí, durant l’hivern i durant l’estiu. Ells seleccionen per nosaltres i això ens va relativament bé; és còmode. Tanmateix que en masteguin el que hem de saber no és gaire encisador. Periodistes que en saben tan poc de tot com de quantes coses en saben.
 
El periodisme no és dolent, lo dolent és com se sol practicar avui en dia. Dominat pels valors de mercat i que no atén a la voluntat d’objectivitat sinó d’espectacularitat. El periodisme és molt útil perquè ajuda a entendre quins costums alimentaris del nostre cervellet tenim. De fet hi ha periodistes que aposten per la humilitat així com per intentar oferir informació contrastada i amb la intenció de fer més lliure a la gent. Seria el cas de Pepe Rodríguez, periodista d’investigació que es passava hores i hores buscant i s’implicava molt amb el seu objecte d’estudi. A aquests periodistes xapeu. Però es dirà que no hi ha diners avui dia, que la pela és la pela i jo que em plantejo si aquell que m’informa només atén als diners no vull saber quina veritat defensarà. Si algú avui dia ho segueix intentant, no acceptant vendre’s a dir allò que vol dir el seu mitjà sinò ell, llavors se m'haurà guanyat. Si no es vol oferir allò en què és creu a mi no em tindreu. (Potser Mundo Deportivo sí, tothom tenim els nostres passatemps imbècils.)
 
Oriol, la segona cançó, també com a regal d’aniversari parla de com el periodisme pot arribar a ser digne avui en dia i com gent com tu ho fa possible. Encara que sembli un poema nihilista o decadant no és més que una closca plena de malestar carregada d’humor i d’esperança en gent com tu, que em fan creure encara avui dia que quan llegeixi una notícia no em trobaré un intent programat per convertir-me en algú més estúpid; i això, avui dia, ja és molt.
 
 
 
Música de Gemma Balagué
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

Campredó, capital metafísica de les Terres de l'Ebre
09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
Llegir més
Pebrots verds fregits, o de la lleugeresa
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
Llegir més
"Érase una vez el cuerpo humano" segons el PP
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
Llegir més
Surt de l'ànima
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
Llegir més
Pierre, l'home que va matar la seva mare
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
Llegir més
Michael, el millor crític social i artístic del món
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
Llegir més
Vol una bossa? Per suposat
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.
Llegir més