Per una desconstrucció del Monument

Començo aquest post amb certa temor. La temor d'aquell que sap que pot rebre pals per totes bandes. Potser m'ho mereixo per intentar reflexionar més que opinar i sobretot per intentar entendre. 

De veritat, a mi no me queda tan clar que el Monument s'hagi de quedar reinterprentant-lo o que s'hagi de treure per museitzar-lo. Potser és que sempre he estat un indecís empedernit però no puc evitar fer-me mil plantejaments abans de decidir quelcom. Això sí, tinc clar des de fa molts anys que ha estat un error deixar que el Monument arribés tal qual està ara fins a dia d'avui. És bo que hi pensem al respecte. No és que a Tortosa tots els polítics governants abracessin el franquisme després de la dictadura o que tinguéssin por de perdre vots treient l'estàtua. És que a tota Espanya es va donar i encara ara es dóna una tessitura prou paradigmàtica, a saber: el franquisme tot i no estar de moda està defensat de manera subtil per molts polítics i, ergo, per molts ciutadans, tot i que fa lleig dir-ho. Per què? Perquè la nostra democràcia és una extensió light del franquisme, és una tornada al turnisme entre liberals i conservadors del segle XIX i es veu a Franco com l'heroi que va evitar el comunisme i el triomf dels separatismes. 

Dit això, després de més de 40 anys de la fi de Francisco Franco toca pensar, i molt, per què encara ara tenim símbols feixistes i per què és ara que comencen a afectar-nos tant? Ja aviso ara que només faré preguntes per reflexionar. Les respostes, com a irònic clàssic que sóc, les haurà de respondre el col·lectiu.

0) Sento gent que diu que no es pot treure el monument perquè fer-ho esborra la història. La idea no és treure'l, la idea és portar-lo a un museu, que és molt diferent. Cal que per fer història els "arxius" permaneixin el seu lloc original? No podem traslladar-los?

1) Hi ha alguna cosa per damunt de la democràcia? Alguns defensen que no pot haver-hi referèndum per aquest tema i consideren descabellat i, fins i tot filofranquista, optar per un referèndum en el cas de l'aguilot situat al riu. Podem plantejar-nos que una entitat externa betlli per nosaltres i que decideixi per nosaltres atenent-nos a les seves normes? Quins criteris fa servir aquesta entitat?

2) Quan de temps ha de passar perquè un objecte simbòlic deixi de fer mal i passi a considerar-se part de la comunitat? Per tota Europa comptem amb Arcs de Triomf, Catedrals amb símbols de la Santa Inquisició... Aquests no ens fan mal i ens el mirem més com si d'una estàtua de Port Aventura es tractés. Això, quan de temps ha de passar?

3) Alguns consideren que mantenir el Monument fa que la gent de fora tingui una visió negativa de Tortosa. Què fa que la gent tingui visions negatives d'altres territoris, de certs estaments i inclús d'altres cultures? Pense-m'hi, si us plau. Aquest punt és central. No és més important comprendre'ns els uns als altres abans de jutjar-nos? No ho fem amb certs col·lectius?

4) També s'apela a les sentències d'intel·lectuals de prestigi ja sigui defensant una postura o bé l'altra. Aquest argument no us recorda a la falàcia d'apelar a l'autoritat quan, ignorants de petits, argumentàvem "m'ho ha dit el meu pare"?

5) Alguns d'aquells que volen que el monument es quedi justifiquen que el monument fou promogut pel mateix Franco per pacificar. El que no expliquen és que la manera que tenia l'home de promoure la pau era aplicant mà dura. Quin model de societat pacífica volem? Es pot aconseguir la pau mitjançant l'ús de l'extrema violència i que això sigui sent pau per a nosaltres?

6) Les Terres de l'Ebre tenen, de la mateixa manera que la resta de l'Estat, un trauma que encara està obert. No representa el Monument la visualització d'aquest trauma? No podria ser interessant deixar-lo ben visible tot mostrant que aquí encara hi ha conflictes no resolts? No implicaria, treure'l de l'espai públic, fer una guerra contra quelcom secundari i la victòria evitaria centrar-nos en allò que realment el sustentava? Només pregunto.

7) També s'apel·la a l'esperit europeu per treure'l. De quina Europa parlem? De la d'Ortega y Gasset o de l'Europa actual? Què és Europa ara mateix? Quelcom més que una empresa?

8) No s'ha personalitzat massa la visceralitat que ha provocat el tema? Com si el problema fossin uns, com si el problema fossin els altres. No us sona això a alguna cosa en concret? No hi ha encara massa fissures obertes? Si les dissimulem semblarà que no existeixin?

9) Per a aquells que argumenten a favor de què es quedi, cal reflexionar sobre l'argument dels diners. No us gastarieu diners en eliminar quelcom que us molesta? Quan una cosa fa mal, no paga la pena fer una inversió per minimitzar-la? Aquí hi ha una qüestió subjacent, una altra falàcia que sembla correcta perquè sembla que avui en dia lo més important és no gastar diners per a coses que se consideren insignificants. El monument queda clar, però, que no és insignificant ni per a uns ni per als altres.

10) Quan ens queixem de què les nostres Terres viuen en una letargia que les té submergides en el passat i ens indignem i ens emprenyem ens sentim aliens i superiors a la gent de les nostres terres? Sentim que som uns il·luminats que veiem les coses tal com són i que, en canvi, els nostres conciutadans són borregos? No som, per a les coses que ens interessen, relativistes culturals i per al que volem etnocentristes? No és Europa el continent de l'autodespreci? Aquí deixo una pregunta complicada de respondre.

11) Hi ha qui diu que no podem treure el monument perquè forma part del paisatge i de la nostra quotidinitat. No ha estat bo eliminar certs aspectes que eren quotidians en la nostra societat com l'esclavisme? Acceptar quelcom pel simple fet de ser habitual no demostra que ens és més fàcil acceptar el mal conegut que lo bo per conéixer?

PD: Després d'acrivillar amb mil preguntes només puc dir, gràcies per llegir i disculpeu si us ha molestat alguna pregunta. Els únics criteris que he seguit han estat posar de manifest falàcies o arguments amb aristes de les dues opcions. També he apostat per no fer concessions a aquells que volen que el monument es quedi per amor a la Dictadura. Lo contrari hagués pervertit l'esperit de l'article: convidar a pensar de manera pacífica i arriscada.