Filosofia 200mg
,
11/09/2016
Filosofia
Toni Ruiz

Vers breu que flota entre la nostàlgia

Escena 1: Por 

-Senyora, em sento estúpid. 

-Ho és, no ho dubti. 

-Perdoni senyora, però no m'ajuda en res. 
-Ho sento, he pensat que vostè volia que recolzés el seu sentiment d'estupidesa. M'hauré equivocat de context. Vostè no és gens estúpid. Almenys a mi em sembla encantador. 
-Vaja, gràcies, vostè també ho és.
 
Escena 2: Vapor de nous
-Gràcies, per cert, podria dir-me per què se sent vostè estúpid? 
-Perquè estic buscant una paraula màgica i no la trobo. 
-No entenc. 
-Doncs que necessito que algú em digui una paraula que sigui màgica. Necessito que algú me la digui perquè jo no sé fabricar-la. 
-Què aconseguirà amb la joiosa paraula? 
-Que canviï la meva sort crec. Imagini's dir "hola" i que de sobte la seva vida canviï. Podria dir-me'n una vostè? 
-Et vull. 
-Com? 
-La frase dic, podria ser "et vull". 
-Et vull. 
-Em vol? 
-No, dic et vull perquè vostè m'ha dit que la frase "et vull" podria canviar la meva vida.
 
Escena 3: Ridícul 
-Així que... no em vol? 
-La veritat és que m'atreu molt. Suposo que sí, que la desitjo. 
-Jo també a vostè. 
-Així de fàcil? 
-Bé, és una paraula màgica, no li busqui ara el sentit. La màgia és la màgia, no? 
-Tindrà vostè raó, però què pensaran els altres de tot això? Pensaran que és estúpid, no? Que som ximples. Tan fàcil sembla absurd. La veritat és que ens agrada el difícil. 
-No ho sé, potser jo sigui estúpida, però l'amor no és alguna cosa que em sembli intel·ligent. Vostè veurà. 
-Té vostè raó, no sé per què però la té. Em sento estúpid però afortunat. 
-I si ens fonem en un petó? 
-Això, això, en un petó. 
 
Es fonen en un petó. Al cap de deu minuts.
 
Escena 4: La fugida 
-Te n'adones?
-De què? 
-Que estem programats per estimar, que no tenim elecció i que no podem accedir al nostre programa. 
-No t'entenc. 
-Això, que el nostre xip d'amor és un programa el metallenguatge del qual introdueix unes coordenades molt complexes perquè sembli que tenim possibilitat de decisió i que en realitat no les tenim. Per exemple, al meu programa s'estableix que jo m'enamori de la primera persona que em digui "T'estimo". 
-Jo potser estigui programada per enamorar-me de la primera persona que pronunciï "estúpid". Estúpid i amor. Sona estrany, no? 
-La veritat, és una sort no haver tingut elecció i és una pena que em desenamori de tu el dia en què senti cinc vegades la paraula "ficció". Però la veritat és que fins llavors ho donaré tot per tu. 
-Sona frívol però no m'importa, jo estic programada per estimar-te fins que moris i et ploraré quan te'n vagis.
-Jo ara mateix m'arrenco les orelles cibernètiques per no escoltar mai més cap paraula. T'estimaré fins l'infinit. Sona massa dolç, ximple, estúpid, però.. Què cony! Per alguna cosa em diuen Van Gogh V300 
-Encantada, jo em dic Elvira.
 
Escena 5: Tancament 
-Tu no ets un cyborg? 
-No, jo sóc humana.
 
 
*Rom4n Aix3ndri buscant paraules màgiques.
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

Campredó, capital metafísica de les Terres de l'Ebre
09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
Llegir més
Pebrots verds fregits, o de la lleugeresa
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
Llegir més
"Érase una vez el cuerpo humano" segons el PP
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
Llegir més
Surt de l'ànima
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
Llegir més
Pierre, l'home que va matar la seva mare
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
Llegir més
Michael, el millor crític social i artístic del món
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
Llegir més
Vol una bossa? Per suposat
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.
Llegir més