,
02/06/2015
Arqueologia
Pastissets, dolç típic de les Terres de l'Ebre
Foto:
Gastroteca.cat

Dolça Al-Àndalus

 

 

Les Terres de l’Ebre atresora una gran riquesa gastronòmica, amb una àmplia varietat de dolços típics, molts d'ells de procedència àrab, que a causa de la seva tradició i gran demanda han deixat de ser productes de temporada vinculats a efemèrides religioses per passar a consumir durant tot el any.

 

Avui us parlarem dels pastissets, una espècie de cresta que conté una massa de moniato, cabell d’àngel, etc... al seu interior que, amanida amb un lleuger toc de canyella i sucre, es converteix en el mos perfecte i delicat per als que agradin de la bona rebosteria.

 

Gairebé vuit segles de permanència dels musulmans a la Península Ibèrica van deixar en la nostra cultura una herència molt visible fins i tot en l'època actual. Dolça i especiada, així és la gastronomia que té el seu origen en aquells temps i que avui segueix formant part del receptari més popular i típic. Aquest dolç, i igual que molts altres típics del territori com el massapà o les magdalenes, té el seu origen en al segle XII, quan els àrabs van introduir la canya de sucre per endolcir les postres substituïnt a poc a poc a la mel.

 

Encara que el sucre no es difon per tot Europa fins al segle XVI, la veritat és que  aquest dolç producte va ser molt utilitzat a Al-Àndalus i Sicília a partir del segle XII, des d'on l’ importaven castellans, catalans, portuguesos i italians. La canya de sucre va ser fonamental per al desenvolupament de la rebosteria tradicional andalusí. El nom d'aquest producte prové directament de l'àrab as súkkar (amb article) o súkkar (sense ell), que ha derivat en:  sucre en català,   Açucar en portuguès i  zucchero en italià.

 

Els pastissets, antigament es començaven a consumir en el mes de novembre quan, un dels seus ingredients principals, el sucre, es feia indispensable per combatre les baixes temperatures. A més, eren els protagonistes en les postres nadalenques. Aquesta tradició avui la podem consumir tot l’any, ja sigui anant-los a buscar al forn del poble o fent-los a casa. Jo us deixo una recepta amb els meus preferits els de moniato, tot i que el farcit el podeu substituir pel que mes uns agradi: cabell d'àngel, brossat, taronja, xoco...

 

Els ingredients per a 20 pastissets:

  • 200 cc d’oli d’oliva
  • 50 cc  de mistela
  • 50 cc de matafaluga
  • 400 gr. de farina
  • 200 gr. de moniato

Pastem la massa fins que es compacta i es despega del bol, un cop ja es compacta, en pesem boles de 30 o 40 gr.

Posem el tros de massa en un paper de forn, i posant-li un altre paper per sobre estirem la massa amb un corró. Al mig hi posem el moniato i la pleguem en dos i tanquem les vores fent una trena. (Heu de practicar, no sempre surt a la primera)

Les posem en una safata en el forn escalfat a 200 ºC i ho deixem coure uns 8-10 minuts. Un cop fora del forn ho deixem refredar sobre d’una reixeta. Quan estiguin tebis l’arrebossem amb sucre i ja es pot menjar.

Bon profit!


 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!

02/06/2015
   
10/03/2015
Ja feia uns quants mesos que l'ajuntament d'Ascó tenia pensat en rehabilitar el seu Castell.
27/10/2014
Recent retornada a la ciutat, Barcelona, vaig quedar amb amics que, com jo, van decidir al seu moment dedicar-se a la seva passió, l’arqueologia.
24/09/2014
Les Jornades Europees del Patrimoni arriben aquest any a Catalunya els dies 26, 27 i 28 de setembre,
11/09/2014
Avui és un bon dia per desmuntar algunes mentides que se'ns han explicat sobre Catalunya al col·legi, a l'Institut o a la TV.
16/08/2014
Dissabte al matí, segurament molts de vosaltres esteu fent plans, jo m’he llegit un breu article sobre la commemoració del bimil·lenari de la mort d’August.
24/05/2014
Sempre ens els havien presentat els Neardentals com a bàrbars, grunyint, sub - humans, allunyat de tota esència humana. els últims estudis arqueològics ens revelen la realitat i  han donat un gir a aquestes idees preconcebudes.

Comentaris

imatge de FerranCulla

Hi ha un local a Tortosa, petit que els fan artesans Fleca de Sant Llàtzer Av Barcelona 47