Museus de nens

Encara no m'he recuperat de la impressió, deu ser que culturalment no estem acostumats a visitar museus plens de petites i grans persones. Però a fora de Catalunya és la norma. El currículum escolar està orientat per aprofitar els recursos que ofereix la ciutat en matèria museogràfica i cultural.

La veritat és que em vaig colar dins d'una de les visites que oferien a uns alumnes de primària al Jewry Wall Museum i, tot i que fa anys que em dedico a la difusió arqueològica i a fer visites guiades, mai m'havia trobat un grup de nens tan atents i interessats pel que estava passant al seu voltant.

 New Walk Museum & Art Gallery. Visita guiada a una escola de primària.

No solament el Museu els oferia de forma gratuïta les seves instal·lacions i recursos, sinó que l'educació i el bon comportament està genèticament implantat en el seu ADN. Em va sorprendre la seva capacitat per identificar objectes d'època romana, i com escoltaven atentament el guia fins que era el torn de les preguntes.

Tinc la sensació que ens queda encara molt camí per recórrer en temes d'ensenyament, tot i que la museografia cada cop s'adapta i aplica als museus les noves tecnologies, no sempre estan adaptades als més petits.

Per exemple a UK, els alumnes tenen l'oportunitat i la llibertat de tocar rèpliques, posar-se roba, interactuar amb objectes i jocs didàctics que estaven col·locats a la seva alçada.

Sembla que a Catalunya encara hem de percebre els nens com els sers que són: persones intel·ligents que tenen ganes de descobrir i aprendre tot allò que se’ls posi al davant. Els hem de donar les oportunitats per a què desenvolupin la curiositat per tot allò que els envolta, aprofitant els recursos que tenim al nostre entorn i gestionant de forma eficient els nostres centres d'interpretació i museus. De veritat és tan difícil? Altres països ja fa anys que han implantat aquest model, i no sembla que els vagi tan malament.