,
31/05/2016
Música i crítica social

DIVIDEIX I GUANYARÀS

‘Divideix i guanyaràs’ (Divide et impera) és una frase atribuïda a Juli César i posteriorment usada per Maquiavel, Napoleó Bonaparte i segurament molts altres estrategues fins als nostres dies. Dividir a l’adversari o, en el seu cas al poble, continua sent una de les formes més efectives de conservar el poder o d’aconseguir objectius davant col·lectius socials que gaudeixen de suport ampli i consolidat. Poso per exemples dos moviments populars que han demostrat saber com s’omplen els carrers (ara començareu a veure per on vaig i deixareu de llegir aquest article aquells als qui no agraden les històries de ficció): em refereixo a la marea blava contra el Pla Hidrològic o la marea groga pel dret a decidir. I a propòsit d’això, parlo del recentment celebrat referèndum sobre el monument franquista de Tortosa, que ha inundat de polèmica les xarxes socials.

Us preguntareu què tenen a veure unes coses amb les altres. O potser ja em comenceu a entendre si us heu trobat al facebook amb converses com aquesta:

- Com us han anat per Tortosa les votacions sobre el monument?

- Finalment el conservaran. Ja saps que els referèndums sempre els guanyen els que els convoquen.

- Ostres, que franquistes.

- No, no són franquistes. Els que l'han convocat són independentistes.

La conversa pren forma de proclama sobre el dret a decidir en un altre escrit: “Clar, no volem deixar decidir als tortosins i en canvi reclamem a Madrid que ens deixin decidir als catalans...”

I encara més en un altre sentit, ara marcant distàncies territorials: “els tortosins volen respecte per la seua decisió quan no tenen respecte per la humiliació patida a tot el país per les víctimes del franquisme...”

Mesclant encara més les coses, al twitter apareix aquesta mena d'advertència: “ara voldreu que els catalans vinguéssem a defensar el vostre riu...”

I continuen les expressions d'ànim advers a tort i a dret, d’anada i tornada: “Tortosa està plena de fatxes” / “Els fatxes sou vatros, que no ens deixeu decidir” / “Ja ens demanareu de salvar el Delta, ja...” / “Només es parla de l’Ebre a TV3 per coses negatives”...

Jo no disposo de tanta informació com per dir qui ha fet, qui ha deixat fer, qui ha pensat, qui no ha volgut dir gaire cosa... El que sí que em fa olor tot això és a jugada perfecta, tot just a una setmana de la gran manifestació a Barcelona contra el PHN i a menys d’un mes d’unes eleccions generals.

El cert és que algú ens està dividint, a uns i a altres, en vertical, en horitzontal i en transversal. Penseu a qui pot beneficiar tot això i endevinareu qui pot haver-hi darrere o damunt, a la dreta o a l’esquerra, a Madrid o a Barcelona... Si ho penseu bé, li donareu la raó a un altre escrit del facebook: “encara penseu que el monument de Tortosa importa molt als que han consentit tot aquest despropòsit?”

Si heu arribat al final d’aquest escrit, potser pensareu que he llegit molta ciència ficció. És veritat, l’he llegit, m’agrada i de vegades m’ajuda a interpretar la realitat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.

06/04/2012
Benvolgut Dimitris Christoulas,
24/02/2012
Havia de desplaçar-me a Ulldecona. Com a fidel i militant usuari del transport públic, vaig telefonar als busos per saber els horaris.         -Em podrieu dir a quina hora surt el primer bus de Tortosa a Ulldecona?

Comentaris

imatge de MarcelC

Felicitats per l'article. Noam Chomsky quan era jove et felicitaria.
Deixo un enllaç al perque de la meva afirmació.
www.revistacomunicar.com/pdf/noam-chomsky-la-manipulacion.pdf