Jump to navigation
Havia de desplaçar-me a Ulldecona. Com a fidel i militant usuari del transport públic, vaig telefonar als busos per saber els horaris.
-Em podrieu dir a quina hora surt el primer bus de Tortosa a Ulldecona?
-A les 13 hores -em va respondre fredament el telefonista-.
-Perdó, us he dit el primer del matí...
-A les 13 hores -em va repetir fent-me saber que ja m'havia entés-.
Per un instant em van tornar a passar pel cap totes aquelles cabòries sobre el desemparats que estem els ciutadans de Catalunya que vivim a les Terres de l'Ebre, on si no tens diners per mantindre vehícle propi i gasolina no pots desplaçar-te amb normalitat d'un poble a l'altre. Ho saben a la resta del país, on per molt menys que això munten una manifestació per la millora dels transports públics?
Vegent que era impossible arribar a a les 11 hores a Ulldecona des de l'Ampolla, ni fins i tot fent combinacions entre trens i busos, vaig optar per ajornar la meua entrevista fins a primera hora de la tarda i desplaçar-me amb un dels dos únics trens diaris que fan aquest recorregut pel preu mòdic de 4,10 eurets, més de 600 de les antigues pessetes. Ja sé que començo a semblar un iaio fent estes comparacions però m'indigna tant que no ho puc evitar.
Amb poc més d'una hora vaig arribar a Ulldecona, no està malament per una distància de 33 kilòmetres i tenint en compte que el tren entra i surt de Tortosa fent dos vegades el mateix recorregut i sense advertir als pobres viatgers que tenien l'oportunitat d'esperar mitja horeta a l'estació de l'Aldea fent un cafè o qualsevol necessitat humana. En baixar del tren em sento un poc solitari... És clar, la gent ha anat renunciant poc a poc a usar aquest mitjà de transport que ja ni tan sols conserva l'etiqueta d'econòmic.
El viatge de tornada s'apropa a l'hora i mitja perquè a l'estació de l'Aldea el revisor ens ha fet perdre més d'un quart d'hora perseguint de vagó en vagó uns ciutadans que havien pujat sense bitllet. Finalment, quan ha comprovat que els deixa a l'andana sense possibilitats de burlar la seua vigilància i la del personal de seguretat, treu un mòbil de la butxaca i telefona al maquinista perquè arrenqui. Hem perdut tothom un bon temps però calia fer fora a aquesta gent que no tenen diners per viatjar.
Tinc un llibre molt interessant a les mans però no puc continuar llegint... Em perdo pensant que potser algun dia puc ser jo qui haja d'agafar un tren i no tingue ni treball ni diners...
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.
