Jump to navigation
Els ciutadans patim els efectes d'una situació política i econòmica que no pot tindre un qualificatiu més suau que immoral. Els bancs, aliats amb els governs, t'embarguen o t'amenacen en fer-ho perquè no pots pagar, però resulta que els teus deutes estan motivats per la pròpia administració pública que no et paga... He dit immoral i m'he quedat curt...
Els nostres representants, elegits pel poble per administrar-nos, viuen ara en un altre planeta i no s'ocupen de la nostra tragèdia sinò de si aniran o no aniran a la manifestació de l'11 de setembre i si el seu lema ha de ser independència o pacte fiscal. Els mitjans de premsa també s'han oblidat per uns dies de l'expoli al que s'està sometent als ciutadans i es dediquen a fer cas als polítics. Ara estan pendents d'un tal alcalde de Badalona que ha decidit que enguany la Diada tindrà el qualificatiu de Nacional. També els importa molt el fet que un tal Urdangarin es vendrà un pis de luxe i se'n comprarà un de menys luxe... Ah, i el Barça va de puta mare, menys mal!
Mentres tant, la immensa majoria de la societat, la que cada dia treballa més però té més problemes per arribar a fi de mes i omplir la nevera, la que ja ha deixat de treballar i està a l'atur, la que ja no sap què passarà quan no tingue dinsrs ni per pagar la llum i l'aigua, es mira l'espectacle amb una única esperança: que passe alguna cosa important, que vaigue molta gent a la presó, que es regenere la classe política i que a les notícies es parle del que realment està passant.
He dit immoral i m'he quedat molt i molt curt. Fa uns quants anys vaig comprar una samarreta on deia: "se'ns pixen a sobre i la premsa diu que plou". Ara trobo que és una frase innocent comparada amb el que ens estan fent.
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.
