Jump to navigation
Governants i banquers han esperat a que Amaya Egaña, una persona a qui anaven a deixar sense casa, decidigués tirar-se pel balcó i acabar amb la seua vida. Ara parlen de solucionar el tema dels desnonaments, una tragedia que és habitual al país i que degrada els drets humans i la dignitat dels ciutadans. No faran justícia, senzillament hi miraran de posar una tapadera perquè durant unes setmanes la gent s’oblide del tema i aviat tractaran de dividir-nos entre “els que poden i els que no poden pagar la hipoteca”.
A la gent li costa cada vegada més oblidar-se del tema, perquè governants i banquers están jugant massa amb el més esencial i fonamental de les persones.
Ens intenten acostumar a acceptar que l’espoli que vivim és producte de designis inevitables i ens familiaritzen amb conceptes com la prima de risc, l’ibex 35, la borsa, els mercats (els nous dolents de la pel.lícula) tot per amagar que el que realment està passant és que algú ens està ofegant i ho fa amb l’empar de lleis, governs i democràcies mentres els grans mitjans de comunicació diuen que és la prima que puja.
Ens ofeguen i ens humilien: ens deixen sense treball, ens tallen el telèfon, la llum i l’aigua, ens amenacen amb deixar-nos sense casa… però els rics són cada dia més rics mentres cada cop hi ha més persones que necessiten d’un lloc on passar la nit i és tot plegat com un punt d’humor negre que molts ho hagen de fer als espais dels caixers automàtics.
Vivim una tragedia tan gran que aviat podría ser capaç de fer aixecar a tot un poble, però de moment algú s’ho ha muntat molt bé i ha aconseguit que des de fa setmanes només es parle del problema entre Catalunya i Espanya: els catalans podem donar a Madrid la culpa de tot i els nacionalistes espanyols poden culpar a Catalunya de tot el que ha vingut i queda per vindre. Desnonaments, suicidis, retallades, llistes d’espera, atur, penalització de la cultura i molts altres greuges quedaran en un segon pla perquè els mitjans parlaran de si el Barça jugarà la lliga contra el Madrid en una hipotética Catalunya independent o de si les Terres de l’Ebre tindran finalment amb la independencia la veguería que el mateix centralisme català els hi ha negat durant anys. Fa pocs dies, el gran debat radiofònic se centrava en si el Barça havia de jugar el seu partit de lliga en el dia de les eleccions…
Grans assessors van tindre Artur Mas i Mariano Rajoy quan el passat 20 de setembre van decidir liquidar en 20 minuts tota opció de pacte i van optar per crear aquest escenari d’enfrontament que tan bé els està resultant a l’un i a l’altre en els seus respectius espais electorals. Gran pacte… Felicitats!
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.
