Jump to navigation
Davant d’una idea tan efectiva com el ‘No vull pagar’ de les nostres autopistes i amb l’ànim de transcendir àmbits i fronteres, afegiria un nou eslògan encara més proper a la realitat que ens estan imposant: ‘No puc pagar’.
No puc pagar perquè les mateixes administracions que em deuen els meus diners fins a límits insostenibles, em cobren els impostos puntualment i em multen o m’embarguen amb el consentiment dels bancs, autèntics còmplices d’aquesta crisi creada des de dalt.
No puc pagar i penso que tinc el dret i el deure de no fer-ho. Com més em multeu i sancioneu, menys encara podré pagar. Si voleu, l’autopista serà tota vostra i només hi podran circular els rics.
Ben aviat, tampoc podré pagar la gasolina i també la carretera serà només per als que la poden pagar. Si seguiu escanyant-nos, fareu que autopistes i carreteres ja no siguen tan necessàries, perquè tots serem més pobres i la idea de poder-hi circular ens quedarà molt lluny. Aleshores els constructors de carreteres i fabricants de cotxes hauran de fer alguna altra cosa. I entre ells i els bancs s’hi posaran d’acord.
Però que no compten amb mí, perquè faré tot el que estigue a les meues mans per començar una altra manera de viure. Si em deixen...
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.